La sanitat està malalta

LA SANITAT ESTÀ MALALTA



Avui em toca anar a fer receptes al meu C.A.P. Després de dissenyar una ruta que aprofiti l'escassíssima ombra que faci menys penós el camí arribo al centre sanitari i em dirigeixo a la sala d'espera més propera a la porta predeterminada. L'escena que em trobo és dantesca: No per apocalíptica sinó perquè fa un calor infernal: La gent el combat amb tot el que té al seu abast: Un diari, un vano, un dels tríptics que edita l'Institut Català de la Salut sobre la prevenció de la caspa. "Abandoneu tota esperança aquells que entreu aquí" escriví l'autor de "La Divina Comèdia" no sé si inspirat per el calor o per la burocràcia.
Un senyal d'avís metàl·lic em desperta de la meva reflexió literària. La veu de la infermera demana al personal i al públic en general que s'abstingui d'obrir les finestres doncs els tècnics estan fent provatures amb l'aire condicionat. Malgrat l'avís la gent que espera no ha pres encara mesures extraordinàries com trencar els vidres amb algun objecte contundent com un extintor, per exemple per aspirar mínimament alguna alenada d'aire. Aguanta estoicament mentre les gotes de suor solquen desordenadament els seus rostres. Em pregunto si és la primera vegada que posen l'aire o és que s'ha espatllat. En tot cas les al·ludides provatures no han donat el resultat esperat. La gent segueix ventant-se amb tots els estris que tinguin una mínima flaccidesa esperant que una veu amiga pronuncií el seu nom i els alliberi de la condemna. La gent s'explica les seves misèries i em fa veure sense embuts que tinc molta sort per tenir salut i anar al C.A.P. només a fer receptes. La infermera obre una porta i apareix un metge, que agafa un atac de còlera degut a la gran quantitat de pacients que li queden per visitar. Per si fos poc, mentre jo sóc allà encara ha de sortir per una urgència.
Finalment em toca a mi. Mentre ordena a la impressora que em gravi dues-centes receptes fins a les poperes vacances em ve al cap una idea que em fa recuperar l'esperança. Ara, amb el nou Estatut, gràcies a la extraordinària generositat de l'estat, Madrid ens tornarà la meitat dels nostres impostos. Amb aquests diners podrem fer front a tot aquest desori. Alleujat, surto del centre sanitari. El sol que cau no és de justícia, sinó de venjança. Immediatament enfilo el camí de l'ombra.