La reina de les festes

Només hi havia una croqueta a la safata i, com és costum en aquests casos, ningú dels presents gosava agafar-la. No obstant això, no significava que cap d'ells pensés: "L'agafo o no l'agafo. Què pensaran els altres si me la cruspeixo? I si, quan vaig a agafar-la, resulta que hi ha un altre que també la vol?". En fi, que quan tothom ja havia marxat d'allí, aquella solitària i apetitosa croqueta encara restava a al safata. Més tard, al matí següent, quan el/la propietari/a de la casa desparés la taula la faria desaparèixer dins del seu estómac sense donar-li la importància que hauria hagut de tenir la nit anterior.

Realment, no us heu parat a pensar quin destí més trist que té l'última croqueta?

A veure, aturem-nos un moment en tot aquest assumpte i mirem-nos-el des del punt de vista d'aquesta última croqueta: "No ho entenc -ens diríem- un cop ha estat feta tota la nostra pasta (la de les meves companyes i la meva) i deixada a refredar, he estat una d les primeres a ser modelada, sucada a l'ou que s'ha batut prèviament, arrebossada amb la farina de galeta i fregida a l'oli bullent. Doncs per què he hagut d'ésser la darrera croqueta? I, per què m'he sentit observada per una sèrie de mirades o ullades fugaces que amagaven el desig de cruspir-se'm? Per què haig d'estar desitjant que algú se'm mengi, si és allò que normalment m'haurien de fer? Per què ningú em dóna el valor que se m'hauria de donar en el moment en què estic feta, i no haver de ser menyspreada i empassada per un estómac mig ressacós que no es pot permetre preuar el meu deliciós i pastós cos? Tenia entès que les croquetes érem l'ànima de les festes! Doncs, què faig aquí a hores d'ara?
- Ei boca! Sí tu, la que encara té un tros d'oliva negra a la incisiva de la dreta. Sí tu. Per què no m'estàs mastegant?
- I tu, llavis fermats! Per què no deixes de mirar-me amb gola i em fas desaparèixer?
- I tu què, llengota? Deixa't de rellepar-te els llavis amb lascívia canina i empassa-te'm!

NYAM, NYAM, NYAM!!!


- Oh no, si aquesta última era la boca del gos! He anat a caure en el destí més menyspreable on pot anar a parar una croqueta! Ésser cruspida en un tres i no res pel gos de la família! NOOO....!!!

FI