DESPRÉS DEL CINEMA

Un relat de: Nuri R. Marinel-lo

1 -A veure, a veure. Comencem una altra vegada pel principi: Si l'assassí és el germà de la cunyada de l'amiga de la veïna del costat, que alhora és cosí tercer de la vídua Georsmaní que fa tres dies que va morir i que va deixar tot el seu patrimoni a aquell fil perdut que fins fa poc ningú del poble en sabia res, perquè la "madame virtuts" mai havia parlat amb ningú de la seva real joventut, però que al mateix temps sempre havia tingut present que el fill d'aquest últim, per tant, nét d'ella, era el mateix jardiner que la seva millor amiga de l'escola que, sortosament, era la seva veïna de l'altre costat del carrer i amb la qual anava cada diumenge a missa, per què ha acabat matant la senyora que vivia a l'altre extrem del poble i de la qual no tenia ni la més remota idea de la seva presència, ja que, mai, durant el llarg de la seva vida, s'havien creuat pel carrer...
... 2 - Què dius que, què?
1 - Sí home sí. Que quina raó tenia l'assassí de la pel·lícula per matar el personatge de la senyora que només surt un cop en tota l'estona i de la qual el públic no en teníem ni la més remota idea. Perquè ja em diràs quina necessitat hi ha de fer servir un nou personatge amb aquest fi, tenint, com a mínim, un munt de personatges per aquest paper per tal que tot plegat semblés més real.
2 - No ho sé. Potser és que amb tanta gent actuant, ni el propi guionista, al final, sabia quin eliminar. Però pensa que si ens ho mirem una mica més a fons, en realitat tampoc podia matar-ne cap que tingués res a veure amb tota la història, ja que si t'has fixat, pensa que mira: de primer, el cura de la petita parròquia, perquè mira que n'era de petita aquella parròquia, segurament que ni tan sols a l'hora de la veritat no hi cabien més de deu feligresos, doncs bé, el que et deia dona, si aquest bisbe no s'hagués enamorat de la filla del llenyataire que, t'has fixat quin bon home, fins i tot li rentava la xemeneia a la major part de les iaies de la vila...
... 1 - No noia no, que aquest era el xofer de la Lady Melsa, la rica, que segurament, per estalviar-se alguns calers, el director del film li feia fer dos papers...
... 2 - Ah, sí, sí, però... Vols dir que era ell? No era el rellotger aquell que després resulta que el govern li ha fet una lobotomia de la qual no es recorda?
1 - De quin rellotger em parles? Però si no en sortia cap de rellotger!
2 - Com que no?
1 - Com que no. Però bé, és igual. Tornem al cura aquell.
2 - Quin cura?
1 - Ah, sí! D'acord, continua.
2 - Bé, doncs... Què et deia sobre ell? És que ara mateix no sé què et deia.
1 - Sí, espera't. M'estaves dient que potser ell podia haver estat l'assassí.
2 - Bé, sí. doncs el que et deia. Que ell no podia ser-ho perquè dins del guió faltava introduir-hi una part romàntica, encara que es tractés d'un amor impossible.
1 - Sí, és clar, però per això també hi fan sortir la parella jove que s'enamora bojament després de topar per casualitat (aquelles casualitats de la vida, oi?) en el supermercat. I, evidentment, cap d'elles podia ésser l'assassí, perquè ja se sap que al públic ens encanten les històries d'amor i sobretot les que acaben bé.
2 - Sí, ja ho sé. Jo en sóc una d'elles. I què me'n dius de la resta de personatges? Per què no podia fer d'assassí el fill gran de la peluquera? A última hora, si t'has fixat bé, en tenia tots els números: una mirada freda, un somriure totalment sospitós, com si se'n fotés de tot, i una roba que duia, que era total: un tratjo marró acompanyat d'un barret de gàngster... Vaja, que en tenia tots els números. Però tots, tots. Què n'opines?
1 - Ja tens raó, ja. Però si el guionista hagués volgut que fos l'assassí no ens l'hauria ensenyat tantes vegades. No t'adones que hi hauria poc morbo a la història?
2 - Home, però és que així ens passem l'estona patint, sospitant de cada un d'ells i tot per a res, perquè ens acabin dient que el mort és la dona que viu al costat del mercat i que només el cosí germà de la veïna vídua de la del davant coneix de referències, tot i que resulta que mai l'ha vista, ni ell ni nosaltres.
1 - No, no, i no. Que en realitat la cosa no anava així.
2 - Com que no? Però si és el que tu m'has dit al principi d'aquest diàleg.
1 - Perdona, però es pot saber de què em parles ara ? Si jo t'estic comentant la pel·lícula d'ahir a la nit!
2 - Ah, una pel·lícula? Quina pel·lícula? Pensava que m'estaves parlant del serial aquell de la dona gran que es dedica a assassinar-ne més d'un, però que sempre resulta ser que el dolent és un altre. cosa que no és certa, perquè jo estic plenament segura que és ella, perquè no és normal que sigui millor que tots els policies amb els quals sembla ser que col·labora.
1 - Perdona noia, però es pot saber de qui caram m'estàs parlant ara?
2 - Que sí, que no ho veus? D'aquella que fan veure que és una reconeguda escriptora que, per cert, ja m'agradaria ja de llegir alguna de les seves novel·les, perquè tothom diu que són tan bones, si més no, els seus amics sempre li estan dient que les hi han llegit totes.
1 - Au va, no comencis a desvariejar tu ara! Com vols llegir-ne alguna si només es tracta d'un serial televisiu... Però, tant se val, vols fer el favor de continuar amb la història del cura? A veure si al final no en treure'm l'entrellat perquè no pares d'anar-te'n "por los cerros de Úbeda".
2 - No, sí del cura ja fa estona que he acabat! Ara estàvem amb el suposat gàngster.
1 - Bé sí, doncs segueix.
2 - Bueno, doncs el que et deia, jo crec que aquest en tenia tots els números, però ja ho veus noia, resulta que, de tota la pel·lícula, és, per dir-ho d'alguna manera, el més buenazo de tots. Qui ho havia de dir! En canvi, la dolça velleta que venia flors al portal d'aquella carnisseria, resulta que no era tan dolça, te n'has adonat? Quina manera de fer-nos patir!... Sobretot en aquell moment en què ens pensàvem que la Grodarie aquella...o com coi es digués! perquè també mira quin nom que li han anat a posar a la protagonista!... Pues bé, quan ella comença a notar que algú la persegueix i no es veu..."Ai, ai, ai!" anava pensant jo mentre amb les mans m'aferrava cada cop més als braços de la butaca... I més "Ai, ai, ai!" Quan es veu la mà desconeguda que va a tocar-li l'espatlla. I aquí, és quan m'he adonat que ja no estava estrenyent les braceres sinó el braç del noi que tenia al costat que, per cert, estava molt bo, però mala sort, perquè ha vingut amb la promesa, una tia que m'ha mirat amb una mala cara que, "pies para que os quiero" si arribo a tenir prou espai per escapar-me, és clar. No l'has vista?
1 - A qui?
2 - A la noia d'aquell guaperas, dona!
1 - Ah, no, no l'he vista. Però a ell sí, i manoi quin tros de pa, ja tens raó, ja.
2 - Ja, ja, veig que tampoc vas tan cega com jo em creia.
1 - Ja, ja, que maca tu!
2 - Sí, oi?
......
2 - I què em dius de quan li ha tocat l'espatlla?
1 - Què? No m'estranya que et mirés malament, si a més d'agafar-te al seu braç li tocaves l'espatlla. Mira que n'ets, tu també!
2 - Però, què dius ara? No dona, no. T'estic parlant de la pel·lícula. Ni boja li hauria passat la mà per l'espatlla després de la mirada assassina... He dit assassina? I si resulta ser que hagués estat ella? Hauria estat massa tu! Què en penses? Imagina't, el públic veient la pel·lícula per poder descobrir qui és el culpable i tot plegat per a res, perquè resulta que aquest es troba dins de la sala esperant-te a tu, la seva pròxima víctima...
1 - Apa, va, no desvariegis. Això només pot passar en una d'aquestes pel·lícules que estan fetes dins d'una altra.
......
2 - Aaaaaaaahhhh!
1 - Aaaaaaaahhhh! Però què fas? Per què m'has espantat?
2 - Ja, ja, ja, ja... Veus, veus, què nerviosa t'has posat? I el més bo de tot ha estat el bot que has donat. És que penses que puc ser l'assassina?
1 - Si seràs ton-te! Quina manera de fer el ridícul pel carrer.
2 - Ara dissimula, però l'esglai que t'he donat no te'l treu ningú. A veure si a partir d'ara començaràs a anar pels carrers mig enganxada a les parets i amagant-te a cada portal que passis per por que t'assaltin.
1 - Sí home sí. No tornis a desvariejar altra vegada, que ja en tinc prou.
2 - Bé.
......
2 - Ara de debò, què t'ha semblat a tu la pel·lícula?
1 - No ha estat malament, però si no l'hagués vista tampoc m'hauria perdut gran cosa. Potser sí que té els seus moments de suspens, però tampoc crec que hi hagués com per recargolar el braç del veí. tu que tot ho treus de mida!
2 - Què vols dir? Que sóc una exagerada? D'on treus aquesta idea?
1 - Tu mateixa. Si et veiessis, no pares d'exagerar cada interrogant que em planteges. Sembles una d'aquelles actrius de poca monta que per cada mot que diuen mouen d'una manera exagerada tot el cos... "Aiiii, y qué se ha hecho de mi amor!" I té, ja posen la mà al front i es desmaien tot seguit perquè pensen que queda com més reial.
2 - Ja, ja, ja, ja...
1 - Sí, sí, tu riu, però és que et comportes igual.
2 - Ja, ja, ja, ja... No em facis riure més... Ai, mare meva que no puc parar de riure... Quin mal de panxa... Ja, ja, ja... Snif, snif, snif... Fins i tot, ploro! Aiii mare, quina manera que tens d'explicar-ho.
1 - No sí encara serà culpa meva.
2 - Jaaaaaa, ja, ja, ja...
1 - I ara què et passa? Vols fer el favor d'aixecar-te del terra? Au va dona, que estàs donant l'espectacle. A veure si encara et llençaran alguna pesseta.
2 - Jaaa, jaaa... No em facis riure, no em facis riure! Ai que no em puc aixecar! Quin mal de panxa, quin mal de panxa!
1 - Va, va, aixeca't o començaré a riure jo també.
2 - Doncs a què esperes? Ja fa estona que se t'està escapant. No cal que dissimulis. El bellugueig de la comissura dels llavis et delata.
1 - Jaaaaa, jaaaaa, jaaaaa.
......
3 - Oh! On s'és vist! Aquest jovent d'ara ja no sap com comportar-se al carrer!
......
1 - Mmmmfff, jaaa, jaaaa, jaaaa... Si serà figaflor la iaia aquesta que acaba de passar!
2 - Oh i tant! Potser hagués estat millor que ens hagués tirat una mica de pasta, perquè si no hem fet l'espectacle
no sé pas què fem aquí a terra. Què n'opines?
1 - Doncs que sí, que tens raó. I si li ho demanem?
2 - Què?
1 - Sí dona sí, ja veuràs. Iaiaaaa! En lloc de remugar per què...
... 2 - Au va! Caaalla! Chiiisss! Que com ens senti!
1 - Mí-te-la, la que ho ha començat tot.
Flap, flap, flap... 2 - Mira, mira com ens hem posat de negres "polutives". Espolsa'm l'esquena si us plau, que segur que la tinc bruta.
Flap, flap, flap... 2 - Bé, bé, bé, prou, que bruta nena! He dit que m'espolsis, no que m'aporregis!
1 - Perdó. M'espolses tu ara a mi?
2 - Perfecte, perfecte. "¡He aquí la venganza del chinito!".
1 - Mira no, no cal que ho facis. Prefereixo anar tal com estic... "Mamààà! Que aqueta nena me vol pegar! Mamààà!".
2 - Jaaa, jaaa, jaaa. D'acord, d'acord, no t'espolsaré, però no cal que t'ajupis d'aquesta manera, ni cal que et tapis el cap amb les mans.
1 - Eh, què! Ah, sí! Potser he exagerat una mica la nota no?
2 - Una mica diu.
......
1 - Què et sembla, entrem a prendre un gelat?
2 - D'acord.
......
4 - Vostès diran.
1 - Sí miri, jo en vull un com aquell que té la noia de la cantonada, però no sé com es diu.
4 - Qui, la noia?
1 - La noia? Quina noia? De què m'està parlant?
2 - Jaaa, jaaa, ja. Si seràs panoli! Que no veus qui ens està servint?
1 - Oh! Hola noi! Què hi fas tu per aquí? No em diguis que hi treballes!
4 - Doncs sí. Veig que us ho esteu passant molt bé. no?
2 - "Si yo te contara".
4 - Bueno així que vols una noia com la de la cantonada, no?
1 - Sí, això mateix, però per si hi tens algun dubte, abans em portes el gelat i després el model de l'anunci dels calçotets que hi ha penjat a les parades del bus.
4 - Perfecte, i tu?
2 - A mi em portes un granissat de llimona.
4 - Val.
......
2 - Apa noia, no t'estàs de res! Quin catxo gelat!
1 - Calla, calla, finolis, que perquè està en daixonses aquí, va i demanes un granissat per fer-te la nyicris.
2 - I ara! No ho he fet pas per això.
1 - No, què va!
Chrchrchr...
1 - No si, tan finolis i va ella i xarrupa fins a l'ultima gota.
SPATACHAAA...
1 - Manoi tu, ja puc anar badant jo també. Ara va i se'm cau un tros de gelat a terra.
2 - Ja t'està bé, ja. "Quién rie el último rie mejor".
1 - Je, je. Que graciosa.
......
1 - En què penses? Fa estona que no dius res.
2 - Oh, res de l'altre món. T'imagines que ara passa per aquí algú que no es fixa amb el tros de gelat que t'ha caigut i comença a patinar?
1 - Oi si! Quina nata tu!
2 - Sí. "Igualico, igualico que el anuncio del ABS".
1 - Sí. "¡A ve ese, que se la pega!".
2 - Jaaa, jaaa...
4 - Què, ja heu acabat? Ja us ho passeu bé, ja.
1 - Home, ja ho diuen: "Quién no quiere es porque no puede".
4 - Tens raó. Voleu alguna cosa més?
1 - No, gràcies. Ens portes la nota?
4 - Ara mateix.
......
1 - En fi, noia, a veure si no triguem tant a trobar-nos la pròxima vegada.
2 - D'acord. Procuraré telefonar-te aviat.
1 - Molt bé. Adéu.
Mua, mua.
2 - Adéu!

FI

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer