PEITX DUPEY, UNA DONA

Peitx Dupey surt cada matí cap a la feina amb una cara de mala llet que no s'aguanta. Llevar-se amb l'irritant so del despertador no li és gens saludable. Però , de mica en mica, a mida que va caminant cap a la feina es va fixant amb les diferents formes que prenen els núvols del matí, el seu estat d'ànim va canviant: avui són més rosats i més animalitzats; ahir eren més com llana mig filada; abans d'ahir eren molt frondosos; abans, abans d'ahir...bé, tant se val, el cas és que a la noia el tema celestial li va. L'única pega serà el dia que, de tant mirar cap a munt, trepitjarà qualsevol excrement que qualsevol fidel amic caní hagi hagut de desprendre's i depengui d'un amo amb poca actitud cívica, però bé, això no és el que més li preocupa a la nostra amiga, ja que si mai té la mala sort d'ensopegar amb un d'aquests "regalets", sempre podrà aprofitar per a comprar-se aquell número de loteria que sempre pensa que ha de comprar si vol que li toquin un quants bitllets i...bitllo, bitllo...Emperò, més val que no somii gaire i canvii ràpidament el xip, ja que un cotxe est a punt d'enxampar-la degut que acaba d'atravessar un semàfor en vermell i, precisament, no pas d'un dels carrers estrets de la ciutat. Clar que la culpa no és ben bé tota seva. Fa dos segons era verd i en tan poc temps no hi ha prou per a travessar un espai tan ample. "Una altra cosa que s'hauria de denunciar!", pensa mentre acaba de fer la corredissa cap a la vorera d'enfront. El cas és que, per aquesta vegada, encara continua viva, cosa que l'obliga a seguir caminant els tres o quatre carrers més que la separen de la feina on treballa i, evidentment, segueix mirant cap a munt: ara un altre núvol, ara l'àtic d'una casa feta l'any mil vuit cents noranta, si més no això diu a l'espai que hi ha entre les dues finestres de dalt de tot; ara uns llistons que estan sent elevats per una grua que està instal.lada al vell mig d'un solar creat per l'enderrocament de l'edifici que l'ocupava; etcètera, etcètera. El cas és que cada matí, Peitx Dupey, abans d'entrar al lloc de treball, té l'ocasió de disfrutar de les poques (o moltes) coses que, diàriament, formen part de la ciutat.

I un altre dia, una altra història...i perquè no, la història de Peitx Dupey?

Arreveure i fins la pròxima.