Aturat? per què?

Un relat de: Nuri R. Marinel-lo

En un moment o altre de les nostres vides arriba l'hora de cercar feina i...o bé ets d'aquelles poques persones agraciades que en poc temps han ensopegat amb aquella que els durarà tota la vida, o bé passes a formar part del grup de tots aquells que no hi ha manera d'ensopegar amb aquest tipus de feina sense abans no haver treballat en un número innombrable de feines. Però això no és tot. A més a més de no trobar feina, quan en trobes sol durar poc temps, generalment mal pagada, i amb l'agrabant d'haver de cotitzar 365 dies per tal que puguis "gaudir" de 4 mesos d'atur, cosa que vol dir haver de treballar (en molts dels casos) en un fotimè de llocs durant mínim 5 o 6 anys, ja que sinó se't descompten no sé ara ben bé quina quantitat de dies i t'impadeix cobrar aquesta mena d'ajut que bé a ser l'atur. I, evidentment, cotitzar 365 dies, treballant en un horari de 40 hores la setmana, no és el mateix que cotitzar-los en les 35 hores que actualment estan imposant com a horari laboral. I, un altre assumpte igual de greu, és que si comences a cobrar els quatre mesos que et pertoquen d'atur i entremig trobes feina, els mesos que et restin cobrar tan sols els podràs cobrar si la pròxima vegada que sol.licitis l'atur no arribes a complir un nou any, ja que aleshores aquests últims no s'acumulen, és a dir que et desapereixen per a donar pas al cobrament dels quatre nous mesos del nou any. Si més no, per ara la cosa està d'aquesta manera.
"Vull treballar per a independitzar-me!!!" Cridem molts dels joves que portem anys dins del món laboral. Però com les coses no canviïn, tot restarà com ara: continuarem vivint amb els pares perquè no hi ha manera de disposar d'un sou fixe que ens permeti marxar, ja que no hi ha qui ens vulgui avalar econòmicament per por que no els poguem tornar.
Viure, en aquests moments, és sinònim de SOBRERIURE. Treballes per a no ésser tots els dies de l'any una càrrega total per als teus, ja que del què cobres, mentre tens feina, tan sols serveix per a mirar de subsistir tota la resta de dies que no en tens i...i més coses que em callo, però...ara bé, no hem de defallir mai, en un lloc o altre està el lloc que estem buscant. No desesperem. Tot arribarà.

Nuri R. Marinel-lo

Comentaris

  • molt bé[Ofensiu]
    mimí | 15-05-2007 | Valoració: 6

    Está molt ben exposat. Gracies per donar un crit sobre aquest tema que ens afecta a tots.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: