L'impacte?... I tant, tot un impacte

...I allà que me'l vaig trobar. ...I allà que la vaig trobar a faltar. Finalment havien aconseguit sortir-se amb la seva. Ni tan sols vaig arribar a veure la marca de la no pols que devia haver deixat segons després d'ésser envaïda per aquella nova eina. ...I on caram l'haurien arraconat a ella? ...En fi, possiblement no ho arribaria a esbrinar mai. Ara era hora de canviar de totes totes, i, si a més volia continuar escrivint, no em quedaven més que dues sortides: el bolígraf o aquell nou aparell que fins ara m'havia resistit a admetre dins la meva existència.
Doncs sí, ho heu encertat, estic parlant del meu primer PC portàtil, últim model, nou de trinca, amb connexió per allò que he anat esbrinant que li diuen "llapis", Pèntiu...espereu, espereu, que ara us ho acabaré de dir bé, aniré a mirar el llibre d'instruccions que l'acompayava a fi de poder-vos dir exactament totes aquestes rares prestacions que se suposa que portava incorporades...sí, sí, aquí està: una memòria de 120GB, lector de CD-Rom, un disc dur extra... en fi, un munt de coses extres que t'asseguren que és "l'òstia" d'aquests trastos... Ah, sí, me n'oblidava, fins i tot tenia connexió a internet via ALSD...o era...bé, tant se val, ja ho acabaré aprenent, el cas és que era el "no va más" dels ordinadors. "Però, i ara què?" -em vaig preguntar. Com caram podia jo continuar escrivint les meves històries? No em quedava més remei que apuntar-me a un curset per aprendre a entendre i fer funcionar allò. Tres o quatre mesos perduts, quant amb la meva antiga amiga només era qüestió de seure's davant d'ella, posar-li un paper al carro i posar-me a teclejar-la tranquil·lament. ...Ai, mare meva, on havia anat a parar la pobra!...Total, que no em quedava més remei que perdre aquell temps per poder començar a fer la mateixa tasca. Temps perdut que vaig intentar que no ho semblés tant tot continuant les meves narracions amb aquella altra opció que ja he esmentat abans. Sense deixar de pensar, però, que, de totes maneres, després ho hauria de tornar a teclejar quan ja sabés fer funcionar el maleït aparell nou. ...Sí, ja ho sé, ja ho sé, segur que vosaltres em diríeu que quan acabés l'aprenentatge després li veuria tots els avantatges que feia anys que em comentàveu. Mes jo, no estava tan segura de tot plegat. Malgrat tot vaig decidir donar-li el benefici del dubte i encarar-me amb aquell nou repte... Ah, caram! Però si amb allò podia emmagatzemar els meus escrits per poder tornar a treure'n una còpia quan volgués sense haver de tornar-lo a escriure o utilitzar paper carbó per fer còpies simultànies...Ah, caram! Però si puc fer collage sense haver de retallar i gastar "pegamento"! ....Ah, caram! Però si no cal fer us del "típex"! ...Ah, caram! Però si no cal que corri el carro que el text ja baixa automàticament a la següent línia....Ah, caram! Si fins i tot puc afegir-hi una imatge al meu text! ...Ah, caram! Però si també puc veure pel·lícules! ...Ah, caram! Però si amb això que es diu internet puc mantenir converses amb qui vulgui, trobar tota mena d'informació, escriure emilius a tothom i rebre i enviar qualsevol tipus de document, i tot plegat les hores que em doni la gana perquè disposo d'aquest servei que ja us havia comentat de l'ADSL....Sí? Ah, sí, sí, ara ja ho he dit bé.
...PERÒ, AHHH, CARAMMM!!! Qui és que no m'havia dit que tot això em comportaria un seguit de despeses econòmiques mensuals d'una considerable despesa que abans no tenia? Per què ningú m'havia dit que les tintes em costarien un ronyó i part de l'altra? Perquè no m'havieu dit que la connexió a internet equivalia a un augment de la mesada telefònica; i els euros, encara que sense exagerar, que costen els CD-Roms... o els llapis? Per què no m'havieu dit que en un parell d'anys aquell mega-PC possiblement quedaria tan obsolet que hauria d'anar millorant-lo si volia que funcionés més ràpid, per exemple? ...I, i sí, ara bé una de les pitjors: Per què redimonis no m'havieu dit que si de cop marxava el llum possiblement em fotia enlaire un munt de feina que encara no s'havia desat, creant-me una situació de desesper difícil de poder-li explicar al meu editor perquè ja duia unes setmanes de retard? Per què no m'havieu dit que... AHHH!!! AQUÍ, AQUÍ!!! ETS AQUÍ, PETITA MEVA!!! SORT QUE NO ET VAN FER DESAPARÈIXER!!!
...Au va, trastot inútil i d'allò més car, quedeu-vos tu, la impressora i els vostres cables dins d'aquesta capça que duré gustosament a la deixalleria.... I tu, petitona meva, ocupa de nou el teu espai correcte i espera'm un momentet que vaig a buscar-te una cinta nova i uns paperets de "típex"...Així, així està bé. Ara escriuré una carta al meu amic italià, sortiré per mantenir una conversa al bar amb els amics, aniré al mercat a comprar, consultaré el diccionari sense haver d'esperar que s'obri la pàgina correcta... MUA, MUA i MUA! Ben vinguda estimada amiga.
FI... QUÈ? Que em regaleu un mòbil?...NOOOOOOO!!!!!!