Si no és perquè és divendres...

Un relat de: Nuri R. Marinel-lo

L'única cosa que pot variar és el temps.
Et lleves com qualsevol altre dia anomenat "laboral". Són dos quarts de set. El primer que fas és dirigir-te al WC per tal de deixar anar aquell pipí matiner més grogós que la resta de la jornada. A continuació, obres la mampara de la dutxa. Dones mitja volta a l'aixeta. No t'agrada que et desperti el primer raig d'aigua freda. Et fiques sota la pera i, després de tancar la mampara, deixes que les contínues gotes llisquin per tot el cos. Mica en mica vas agafant l'esponja i el gel de bany per poder anar-te fregant cada un dels racons del teu cos. Si és dia de rentar-se el cap, també o fas. Sinó, un cop t'esbaldeixes, tanques l'aixeta. Obres la mampara. Agafes la tovallola que has deixat repenjada sobre el lavabo. T'eixugues. Surts de la dutxa. Et pentines. Et poses desodorant. T'embolcalles amb el barnús i vas cap a la cuina. Obres la nevera. Treus el tetrabrick de llet. Tanques la nevera. Vas cap als fogons. N'encens un, de fogó. Al damunt hi poses un pot amb el qual escalfes la llet. Després li tiraràs el "Cola-cao". Si vas bé de temps, et prepares un suc de taronja natural. Sinó, et fots. Un cop has ingerit els líquids, et dirigeixes cap a l'habitació. Et vesteixes o bé amb la roba que vas preparar a la nit o bé amb el primer que trobes. Tot depèn de si ahir te'n vas recordar. Agafes la bossa i surts pitant de casa en direcció a la parada del bus. Una altra incògnita és si aquest passa sempre a la mateixa hora. Falten cinc minuts per a les set. Et passes el camí llegint o parlant amb algun conegut i veient aparèixer els passatgers de cada matí. Quant apareix la teva parada, prems el botó i baixes. Són les set i vint-i-cinc. Com qualsevol altre, agafes tots els diaris gratuïts que t'ofereixen al llarg del recorregut que hi ha entre ella i la feina. No tens temps de llegir-los, però els companys, que tampoc en tenen, te'ls agraeixen. Són dos quarts de vuit. Et treus l'abric i el deses al respatller de la cadira. La bossa al costat de la torre del PC que tens al terra. Engegues totes les màquines i mentre es "ressetegen" et dirigeixes cap a la màquina del "Nespresso". Amb la tassa de cafè a les mans t'asseus i comences a introduir tota mena de dades a l'ordinador. Destrueixes papers. Arxives. Quan van arribant els diferents caps ja ho tens gairebé tot preparat perquè hi donin una ullada. Feta aquesta, ho passes tot en net. Firmen. Fas les fotocòpies pertinents. Ho envies per correus. Continues picant les tecles amb les noves dades del dia. Són les tres. Plegues. T'acomiades de les companyes: "Adéu, fins d'aquí a unes hores!". Si no se t'ha escapat per qüestions de segons, agafes el bus de tornada. Arribes a casa. Són dos o tres quarts de quatre. Et prepares qualsevol cosa que trobes a la nevera. Engegues el televisor. Dines mirant qualsevol dels programes del moment. Tornes a la cuina i deixes el plat. Tornes al sofà. Reclines el cap sobre un coixí i t'adorms fins a les cinc. Et fixes amb quatre o cinc imatges mes. Apagues la pantalla. Vas a fer pipí i tornes a sortir. Són les sis. Tens classe d'alguna de les múltiples activitats en les quals t'has apuntat aquest any. Són les nou. Tornes a casa. Sopes davant el televisor o bé davant l'ordinador. Són dos quarts de dotze. Apagues un dels dos aparells. Tanques tots els llums. Fas un pipí i vas a dormir. Demà, si no és perquè és divendres, demà serà un dia semblant.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: