La reflexió de Joe

Un relat de: Rafael P. Lozano
Joe era condemnat a la màxima pena. Des dels seients foscos del tribunal, els ulls escrutadors del jutge van fixar-se en ell amb una mirada severa i implacable. Sentia com el cor li bategava amb una força desmesurada, com si volgués escapar del seu pit i buscar refugi en algun racó llunyà, allunyat de tots els seus pecats i faltes.
La sentència era clara i contundent: la pena de mort. La pena capital. Un cop coneguda la seva sentència, Joe va renunciar als auxilis espirituals i als darrers desitjos. No volia absolució, només anhelava un últim moment per a la reflexió.
Amb el tic-tac incessant del rellotge com a fons, Joe es va endinsar en els reculls de la seva memòria, revivint cada episodi de la seva vida amb una nitidesa sorprenent. Recordava les ocasions en què la temptació de l'enveja i l'ambició l'havien conduït pel camí de la perdició, deixant un rastre de dolor i destrucció a cada pas. Va rememorar els errors i els encerts, els moments de lucidesa i els d'obscuritat, tot formant part d'un mosaic de vivències que ja no podia canviar.
Els rostres dels qui havia ferit amb les seves accions se li presentaven com ombres en la penombra de la seva consciència. Hi havia aquells a qui havia causat danys irreparables, i altres que havia condemnat a un destí de patiment i dolor. Les mans tremoloses de Joe es van ajuntar en un gest de profunda penitència, conscients de les vides que havia arrabassat amb les seves pròpies mans.
A mesura que les agulles del rellotge avançaven inexorablement cap a l'hora fatídica de l'execució, va experimentar una transformació interior. La seva determinació de recuperar un bri de dignitat i afrontar el seu destí amb fermesa i valor es va fer més ferma que mai. Confiant en la possibilitat que la seva reflexió i penitència poguessin donar fruit en una nova oportunitat, Joe va abraçar la incertesa de l'eternitat amb una mescla de temor i esperança.
Així, mentre els passos dels carcellers es feien més audibles a la distància, el condemnat es va enfrontar al seu destí amb una calma sorprenent, amb la certesa que, en algun lloc de l'univers, l'esperança d'una redempció encara brillava com una llum tènue a l'horitzó.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Rafael P. Lozano

Rafael P. Lozano

54 Relats

85 Comentaris

19657 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Nascut a 1948, de ben petit hi havia sentit una gran afecció per escriure relats i històries fantàstiques. Més endevant, la feina i altres afeccions artístiques, van apartar-me d'aquesta pràctica,malgrat que sempre que he tingut ocasió aprofito per expressar-me mitjançant la paraula escrita. Des de 1974 escric un diari personal, fidel company dels meus pensaments i testimoni de la meva memòria.

Adreça electrònica:
pescador.rafael@gmail.com