LA POESIA VS ELS PORCS

En una extensió geogràfica com la de Catalunya el sector del porc és tant important que el cens supera els vuit milions de caps. Certament ens podem considerar tota una potència en el món dels porcs...

Llavors arribats aquí i sense voler ofendre a ningú, un té la pertinent llibertat de fer un senzill i íntim soliloqui personal. Si en una extensió d’uns 32.144 kilòmetres quadrats se sap quants milions de porcs censats hi ha, no seria cap problema quantificar el nombre de poetes de tot el territori català, veritat?

Doncs gràcies uns recents estudis algorítmics d’una de les principals Universitats de Catalunya (no diré quina és) s’ha pogut determinar amb exactitud el nombre de poetes (consolidats o no) i els resultats foren sorprenents. N’eren molts, masses! Molts més del que s’esperava...

Llavors vaig preguntar-me; que té a veure la poesia amb els porcs?...

Doncs ara mateix miraré de aclarir-ho. Deixant a part les matisades i substancials diferencies fonamentals que hi ha d’una simbiosi entre una poesia i un pobre porc, és que totes dues realitats tenen un mateix denominador comú: S‘aprofita tot!...

Tot i considerant que et pots trobar, exceptuant algunes honroses excepcions en molts poemes d’aquests que corren amunt i avall, quan se t’acut llegir-ne un amb penes i treballs, inevitablement arribes a un punt que no saps què collons t’està passant, et sents rar, malament, marejat, sues, tens ganes de plorar, de anar al vàter i és llavors quant te n’adones que lluites contra una cosa que ni Déu pot entendre!... És més, si un cau en l’addició de llegir o el que és pitjor escriure aquestes coses, pot patir greus alteracions del caràcter a l’hora d’observar i valorar aquest cony de cosa tan “heavy” que és la vida...

I dic “heavy” per què fa poc he vist passar un monstre de tràiler carregat a rebentar de porcs cap l’escorxador. Per això escric aquest al·legat pensant en els pobres animals com em miraven amb aquells ulls dient-me: Això s’acaba!... Se’m fa difícil seguir hòstia... bé, continuo, tot i que soc conscient d’aquest drama, una servidora sap valorar el que els pobres porcs ens regalen; pagant es clar. Les seves varietats i qualitats de carns son tantes i de tan distintes textures saboroses que un no sap que triar. A més no oblidem aquelles elaboracions que amb la experiència i dedicació ancestral d’anys i panys ara tenim un univers gustatiu ric i potent com son els pernils, embotis, farcits i demés llepoleries...

També haig de dir amb honor a la veritat que cal reconèixer, si se’n fa un abús desmesurat a la llarga la salut se’n pot ressentir; engreixar-se, colesterol alt, la tensió pels núvols, infarts de cor i altres històries... Ah! i no oblidem el medi ambient que tant ens preocupa avui dia com és la contaminació que toca de prop els pobres porcs amb les immenses granges sobreexplotades, els nitrats, els purins i les males olors que tan acollonen als esnobs...

Per això cal que tinguem ni que sigui un petit reconeixement per aquest bon animaló, anomenat amb tota la mala llet del món amb el nom del porc (a quin mestretites se li va acudir) quan gràcies a ell i les seves varietats carnals ens alimentem i gaudim d’unes elaborades exquisideses que possiblement no trobaràs en cap poesia per bona que sigui; penso jo...

Parlant de poesies i poemes... posats a fer i per què no sigui dit, no sigui cas de que els de la cultureta s’emprenyin; tan sols intentarem de llegir una bona novel·leta, en prosa sobretot! Quan?... Doncs serà exactament després d’un bon i llarg àpat. Un àpat lentament cuinat amb els bons productes del nostre bon amic el porc. Ben presentats i ben servits que nosaltres ja ens espavilarem per gaudir-los amb una bona companyia. Uns plats que sens dubte seran regats amb uns excel·lents vins de la DO Terra Alta. Després passarem a les postres que segurament seran rematades amb unes coques de llardons emborratxats i d’uns cafès i unes copes d’Alt Armanyac ben esperitat...

Posteriorment (sense deixar de recordar el nostre sacrificat amic) i per començar a fer una bona païda, gaudirem d’un aromàtic Montecristo del 4, per deixar-se anar tot llegint poc a poc una pàgina com a màxim d’aquella prosa novel·lada, un s’anirà enfonsant en aquell sobec tan dolç que se’t tanquen les parpelles per fer una bona becaina, tranquil·lament, sense presses, relaxat i sense tenir el cap com un timbal per haver intentat llegir un collons de poema inintel·ligible...

I un s’anirà dormint com una criatura de bolquers, plàcidament, amb la carícia d’un suau llebeig ple d’olor de pinassa, les cigales carrisquejant i la piuladissa dels moixons fornicant sense parar...

Poesia? Porcs?...




2024