LA PLANTOFADA

PLAFF! La plantofada va ressonar en tota la classe. La Maria va alçar els ulls de la pissarra on acabava d´escriure el seu nom . La monja que li havia clavat el mastegot li arrabassa la pissarra i la nena alça els seus bonics ulls blaus plens de llàgrimes.
- T´he dit mil vegades que ara no ets dius així et dius així, el teu "apellido" es Robles.
- No "hermana"el meu pare no és d´aquí i es diu un altre nom el que he escrit, sanglota la petita que no devia tenir més de deu anys.
Ah! Si doncs com a castic et posaré aquestes orelles de burro i de cara a la paret. I si la teva germaneta fa el mateix haurem de corregir igual. La monja alta i grossa es posava bé la toca i treia foc pels queixals.
La petita Maria es posa de cara a la paret amb els braços en creu i m´entres plorava però no gosava eixugar ni que fos amb la màniga les llàgrimes que barrejades amb mocs li anaven embruta'n la cara.
Les nenes mal vestides, eren anys de penúries, i no feia gaire havia començat el segle XX, reien de la filla del "gavatx", aquí tothom que no fos del petit poble li deien gavatx, encara que vingues de la Xina, la majoria no havia sortit del poble i Barcelona era quasi l´estranger. La majoria no sabien llegir ni escriure i anar a "costura" amb les "Hermanas" era quasi un privilegi, com era quasi u luxe tenir un llibre, una pissarra i guix per escriure. Feia fred i no hi havia estufes, les nenes tenien penellons i algunes inclús polls, i moltes passaven gana.
Va sonar la campana de fi de col·legi , arrenglerades varen dir un Ave Maria i la monja va treure les orelles de bufrro de la Maria que va agafar la ma de la seva germana Teresa i en fila sprtiren callades del rònec col·legi de monges.
La Mare les esperava a casa amb l´escudella dins l´olla penjada amb els clemàstecs al foc, en veure la seva filla gran plorosa li va preguntar que li passava.
- Contesta la Teresa, la Maria ha tornat a escriure el nom com ens el fa escriure el pare i li hi han posat unes orelles de burro.
Reina Santa! va dir la dona, ja aniré jo a la tarda a disculpar-me per tot això, el vostre pare semble que no vulgui entendre que ara està aquí a Catalunya , Bé Espanya, va dir al final la dona , ho això diuen, inclús a Casa la Vila , li han traduït el nom, i sembla es vulgui quedar sense feina ara que treballa a la carretera i ha de néixer el nen, va dir tocan-se un ventre voluminós, que al final no va ser nen sinó una altra nena.
Però mare diu la Maria si el pare diu que al seu país s´escriu així i que si algú hi va no li canvien res.
Calla va dir la dona, el teu pare ara està aquí , no podem dir res va fugir d´una guerra la Guerra de França amb Prússia, és un desertor, no podem dir res, hem de callar.
Les nenes es miren la mare i dins seu senten una pena immensa, no entenen gaire que vol dir desertar d´una guerra.
La mare es va disculpar amb les monges.
Jo tinc una partida de naixement i uns papers que quasi no es poden ni llegir, en el que el cognom traduït està escrit moltes vegades, perquè sóc descendent seva i la història l'he sentit explicar , penso si ara que tots ja són difunts hauria d'arreglar el desgavell o el deixo com està? . , Penso que han passat moltes vegades aquestes coses i no deixa de ser trist.!. Dono gràcies que conservessin els documents , se de les meves arrels i les estimo i això deu ser el més important.