Cercador


Llista categories

La pena que fuig

Un relat de: Bonhomia
Desil.lusionat i encadenat,
vaig sembrant teranyines al meu voltant;
amb les llums apagades,
donat que no et puc veure,
ara el meu cos és sols de fang.
Però he arribat al límit,
he fugit amb tota la meva pena,
al jardí d'hostes orfes d'amor,
i tot esperant que passi la glacera...
tornaran els meus anys al meu món.


Sergi : )

Comentaris

Afegir comentari
  • Amb l'ànima glaçada[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-03-2015 | Valoració: 10

    Amb tot el glaç per sobre, movent-se, tan sols resta esperar,arraulir-se bé i esperar. És un poema angoixant que transmet això, l'angoixa del sentiment de viure. És sentiment, és amor, és vida el que s'amaga al darrere, sota el glaç en moviment. Una altra passa Sergi. I una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514836 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits
Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >