La pau

A casa meva vivíem 11 persones, i entenc la necessitat de trobar una estona de pau. Ara que soc gran, també trobo a faltar les estones que compartíem jugant junts o escoltant música. Una mica de tot, està bé.

Sembla que la música i el joc (no sé quin és el “pou”) és el teu paradís particular, bona combinació!

Aïllar-nos de tant en tant està bé, però compartir música i jocs també!!!

Aquesta nit sento pau escoltant el vent fort. Però m'has fet recordar que quan vivia amb la meva àvia, la mare i els meus tres germans, casa meva també era un autèntic guirigall.
M'agrada quan dius que trobes pau jugant al Pou. Em fa pensar en paraules curtes que donen pau:
vent, lloc, cor...

Saber trobar la pau on sembla difícil!. On és la pau? Potser la portem a dins nostre?
Bon Nadal
Amb total cordialitat

Tant de bo que la pau s'aconseguís sempre posant forta la música i tancant-se a l'habitació!. T'imagines als governants del món amb els cascos i escoltant el Bad Bunny?.
El Zelensky cantant ben fort "Las Babys" i el Putin escoltant al Raw Alejandro a tota pastilla, tancat al Kremlin .I ja està, es feien amics i s'acabava la guerra.

Molt ben escrit i explicat. Jo també em poso a escoltar música per trobar tranquilitat.

Quan et sents que hi ha massa gent, aquell lloc solitari que és la nostra cambra et fa sentir un refugi: Un paradís. Està bé tenir un lloc on sentir-te bé.