La nit que desitges, pas a pas

Mil disculpes per escriure on van els comentaris, una cosa que no és un comentari. Podria aprofitar i llegir el relat, però des de la feina no és fàcil!

Bàsicament, només era per donar-te el mail:

sr.keating@gmail.com

Però que no sigui un virus!! He he he...


Abaçadotes.

Salz.

Que no he acabat la frase!

Volia dir que m'ha agradat especialment com es va transformant l'habitació.

Samuuassss

Aquest amb el que acarones les nostres ments amb les teves paraules encisadores. Segur que aquesta fantàstica arenga poètica servirà perquè ell es decideixi a fer tot allò que desitja. M'agrada especialment com es va transformant

Com que segur que vols un punt de vista una mica més crític, trobo que ella resta molt passiva en el relat, només pluralitzes a l'habitació i és una llàstima perquè segur que ella té molt a dir. Està clar però que el discurs va per ell. Potser et guardes un altre relat amb l'altre punt de vista? Perquè la responsabilitat no és solament d'ell, no?

A nivell formal potser "s'acabaran l'anhel i l'espera", trauria la "i" de "...dolorós, i el verí..." i poca cosa més. No m'acaba d'agradar el verb "bastarà", manies.
Curiosa la presència de la cadira amb rodes al dormitori.

M'ha costat molt trobar-hi algun defecte, eh! Que m'ha agradat molt!

"I després del verd de la selva, sorgiran mil colors més, i més estrelles que darrera el vidre de la finestra, i després un cel blau, un prat de flors vermelles, una melodia de fons, un brollador d'aigua tèbia... i després un sospir i un silenci, i ja no caldrà res més, només obrir els ulls i veure-la a ella, estirada al teu costat, amb el cap sobre el teu pit, escoltant el galop del teu cor. I sabràs com acaronar-li l'esquena, com estimar-la, com deixar sortir tot el que retens sota la teva pell de seda."

Fabulosa!

Afrika, m'ha agradat molt, però molt... i me'n vaig a dormir desitjant aquesta nit. I ja saps que els desitjos molts cops es fan realitat...

petons

angie

és molt més que una metàfora...
És descobrir el veritable encís que va més enllà del que es pot veure i sentir, despullar-se de les pors, les paraules i els judicis; deixar-se portar per la força de l'amor, la intuicïó i la tendresa.
Una unió sense límits, amb la força de cada batec il·lusionat per donar i rebre...

M'agrada com has anat desgranant les sensacions amb decisió i suavitat.
Penso que la prosa poètica té moltes possiblitats de donar forma als sentiments.

Molts petons i fins aviat!

És dicficil saber el que es sent a vegades, i ho has descrit d'una manera TAN (he près nota, és sense T final, gràcies;) presisa que m'has posat la pell de gallina...
Per cert, gracies per la benvinguda i pel teu incís, la veritat és que no domino gaire l'ortografia,i tota ajuda és bona, encara he d'aprendre molt de la meravellosa llengua catalana, esper-ho millorar llegint els vostres relats!

Perfecte. Poca cosa més puc dir. Descripció de perfecció absoluta, rica, bella i entenedora, de com una noia plena de sensibilitat entén el sexe i l'amor. Me'l guardo a la meva carpeta d'apunts utilïssims per l'art amatori.

Dolç com una abraçada de xocolata, tendra com xiuxiuejar a cau d'orella, humit com jugar amb la llengua, íntim i relaxant com la sinceritat.
Una abraçada.......

volia posar-te Laia i he posat Laura... el poema s'ha espatllat, ho sento... sóc tan despistat!!! Si es pogués rectificar...
perdó i mil petonassos i una abraçada!!!
Era a fora, he tornat a casa i torno a marxar...
Ja et contestaré més llargament... muaaaaà!!!

sincer, tendre, ... certament, la nit que desitgem.. molt ben escrit, simplement i tant profundament.

Molt bé!

Un petó Afrika!

Leela

...eròtic, suau, tendre, profund, Una abraçada.

Ostres Afrika, m'he quedat sense alè, amb aquest relat tan tendre i ple d'emoció.

Has creat un espai molt íntim i generós. És com la veu dels profetes, com si volguessis ensenyar el camí del seu amor i protegir-los amb les teves paraules.
M'agradat molt. Descrit amb moltes figures poètiques, n'hi ha una que m'ha agradat especialment:

Allarga la mà i acaricia-li l'ànima…

Felicitats! Petons
mjesus

T'ha sortit un relat molt macu bitxeta, i encara que hi hagi algú per aquí que digui que l'has fet pensant en ell jo se que no és veritat... jejejeje.

Doncs això, que m'ha agradat molt, igual que tots els teus relats encara que aquest sigui el primer que comentu.

Petonets

...tendre, jovenívol... Farcit de figures, metàfores, embolcalls lírics d'actes que no ho són sempre. Ara sí, sempre interessants; per repetitius no deixen de ser emocionants i vívids; eterns i passagers com un altre quotidià...però amb una purneta als ulls sempre enjogassada...
Bona 'jove literatura', Laia! I com no.. .Salut i rebolica!

A veure si ho endevino... quan vas escriure això estaves pensant en mi, a que si?
Bé, doncs ja he llegit el teu prec... m'ho pensaré, dacord?

de saludar-te com a nova PIRATA, amb parxet negre a l'ull i poteta de fusta tatuada com si fos un tacó infinit d'agulla... toc.toc... una copeta de rom? je je

el teu manual teòric de conducció a l'amor... l'hauries de patentar i donar classes particulars o montar una agència (no asseguradora)... una mena de RAC-LOVE je je
Els amants hauríem de passar per les teves mans i després, quan vingui la pràctica, "sálvese quien pueda"!
La frase "un brollador d'aigua tèbia" = bestial!!!
No sé com t'ho fas, tanta activitat... universitària-informàtica-poetessa!!!
ptons i una abraçada... teòrica, per ara je je

Una vegada més m'has delectat amb el teu relat! m'encanta la descripció tan sensual, tan insinuant!
Una abraçada!

Nitsd@bril.

p.d: merci pel teu comentari d'ahir i el suggeriment de les majuscules al poema, ho tindré en compte, gràcies!

...més bonic! Segons la meva opinó potser t'ha faltat entretenir-te més en la part "de contacte", és a dir que si que dones a entendre que és una vetllada romàntica i íntima amb la parella, però no expliques exactament el contacte... no t'estic dient que hauries d'haver inclòs més part eròtica, perquè el gènere del poema no ho requereix, però si que crec que t'hi hauries d'haver detingut més.

No sé si m'he explicat prou bé. En tot cas, el relat, en general m'ha agradat força.

Petons!