La Natàlia

-Ei, Peter, obrim l'ampolla de vodka d'una vegada.
-Però Rai, si ho porto desitjant més d'una hora.
-Perfecte. En un dia com avui, no hi haurà res més reconfortant que això.
Eren les quatre de la tarda, i en Peter i en Rai eren asseguts al sofà mig veient la televisió, perquè feien un documental sobre temples budistes que els interessava ben poc. Peter va obrir finalment l'ampolla de vodka i sense vas, li va fotre el morro. Els dos estaven acostumats a fer-ho així.
-Rai: què et sembla si truquem a la Natàlia. Està bona i l'alcohol em posa catxondo.
-És més amiga teva que meva.
-D'acord.
En Peter va agafar el seu mòbil i li va fer una perduda a la Natàlia. Al cap de mig minut o potser menys, el mòbil ja sonava.
-Ets tu, Natàlia?
-Si. Que vols?
-Hem cobrat aquesta setmana. Dos grams. Véns? Ets la convidada.
-Vinc volant, i mai millor dit.
-Doncs aquí t'esperem.
Va ser la Natàlia la que va penjar.
-Ara ve.
-Tu creus que voldrà follar amb mi, també?
-És possible. Si està de bon humor. I sembla que ho està molt. No ha dubtat ni un moment. Segur que estava esperant una trucada com aquesta. Segur que ens la tirem els dos! Vinga a veure vodka!
Aquella tarda els tres van follar com desesperats. Tota mena de posicions. Cocaïna. Diferents forats. Bogeries.

Tres dies més tard era divendres, i la Natàlia sempre havia sigut víctima de la nit. I li encantava ser-ho. Per ella era com ballar amb els àngels. Però no buscava ulls, buscava polles. Eren les deu del vespre al bar del Jordi. Ella el coneixia. Es podien passar hores parlant de música i sempre acabaven follant. Però el Jordi n'estava enamorat, i la Natàlia no pas d'ell. Més aviat de ningú. Lo seu eren els pals durs. Sucar i sucar. La Natàlia li va demanar que li posés la primera part de "Lark's tongues in aspic", de King Crimson. Ell la va posar. Normalment hi havia molts hippies al bar, i la Natàlia se'n fotia a l'esquena. Per ella era una manera de divertir-se. A la cara els parlava normal. Li donava morbo, ser així, perquè més d'un cop s'havia barallat amb una hippie. L'altra ja podia tenir catorze anys com vint-i-dos, a ella li sudava. La Natàlia en tenia disset. El Robert li deixava conduïr a canvi d'un polvo.

Quan la Natàlia ja va tenir vint-i-dos anys i sis avortaments, la van ingressar al psiquiàtric. No s'adonava del que passava, però ella s'ho passava tremendament malament. Seguia follant com abans, tot i que això, en un psiquiàtric, està prohibit. Però allà hi vivia molta gent sense esperances. Era com un món fantasma. Per tant, els pacients s'ho arreglaven com volien, encara que allò era un infern.

La Natàlia va aconseguir sortir d'allà als vint-i-quatre. Va anar a parar a un pis protegit de l'Hospitalet. Ara li tenia pànic a la gent. L'experiència del manicomi l'havia transtornada encara més, i no havia deixat de drogar-se.
Es va suïcidar al tercer dia d'estar al pis.