La musa i el poeta

Un relat de: Lady_shalott

El poeta diu: de mi

seràs de mi fresca i humida
deliciosa maliciosa
seràs el bressol d'aquell nin
que dorm plàcid i subjecte al son
seràs de mi una imatge caiguda
un eixam blanc de mosques
que precipita l'instant velat
a l'excrement ferit
la teva olor fecunda, de mi
excitada i tendra
de mi els teus cabells
pètals pansits de flor poruga
de mi l'amnèsia lenta,
les bases aritmètiques
d'un bes tancat
o bé la febre de la bèstia cega
que et guaita verge d'amagat
i de mi
trista agonia que et creix al llit
cromatisme d'estimada
envejo el teu esclat indolent
singular, mirall de dolors
de dèries dansades...

I al mateix temps quan queia,
que m'empenyies al salt infinit
vaig cridar-te:
de mi ho seràs sempre,
amb relat o amb poesia
dolça i malalta de seny
metàfora ambigua
ridícula i gris
prenyada d'algú
que et crema tan lent
i et fa el plor violent i tant
i tant més,
però et demana perdó
sacsejant tot el vers
per voler-te fer seva.

...

La musa respon: de tu

Fugint de tu i del teu vers
de la teva malaurada malenconia
que a totes hores em busques
a tu renuncio, esgotador expert
del teu plany cansat, metàfora estúpida
fins els impulsos d'altes hores
un cos que s'incorpora
ments buides de l'inútil més brillant
visions de crits i de silencis
tot un déu, una religió que et sabies
confidències de matinada
i pregàries de sota mà
al capdavall em prens el coratge
d'un cos dolç i bell
cauré de tu d'aquí no gaire
enigmàtic i gens complaent
meva la sort de ser teva!
folla i maquinal
accentuada pels teus mots
i terriblement malmesa,
autor dels malsons
de tu n'era presa en cos i ment
quan una nit, tombada la fosca
vaig defallir davant la pàgina
grisa, de socs, de paraules
d'un tot inexpert
segellant-me les anques
de mots, de tants més
que no en volia i vaig cridar
prou!

De tu renego ara i per sempre
descolorida i comentada amb turment
per la ploma assetjada
escriu, plora'm fluixet
o a gran trets si s'escau,
que de tu ja no en sóc
i no en seré més.

Comentaris

  • els teus mots[Ofensiu]
    gypsy | 27-01-2007 | Valoració: 10

    ho diuen tot en aquest poema, res queda amagat ni per resoldre.
    La bellesa, l'art, l'amor a la paraula i a la música és el que destil·la aquest teu poema i tot el que t'he anat llegint.

    petons

    gypsy

  • Parelles eternes[Ofensiu]
    angie | 14-01-2007

    Un poemàs!. El vaig llegir al repte i em va agradar moltíssim...
    Els darrers versos són com una taca de tinta enmig del papir... que cau pel seu propi pes i s'escampa sense permís impregnant-nos d'una espessa foscor...

    angie

  • La musa ha abandonat[Ofensiu]
    ginebre | 11-01-2007

    al poeta. No vol ser més utilitzada....
    El vaig llegir quan el vas penjar al repte 200. I si, és barroc, florit, amb raconades ombrívoles i llocs secrets. Un doll de paraules que totes juntes fan com música, harmonia. Sense esperar ser del tot inteligibles. Són versos que volen crear un to, una atmòsfera, un ambient de dilema entre ell iella.
    Hi ha misteri, màgia... no sé ben be que dius però brilla com un collaret de perles. Una sensació ... sensitiva!

    Gràcies, també.
    Ginebre

  • humilment i xop[Ofensiu]
    l'home d'arena | 11-01-2007

    ... quin brollar! M'inunde de tantes coses com deixes rodolar... i vesse, només, per dir-te què mai no en tindre prou del què tu deixes... poesia.

  • humilment i xop[Ofensiu]
    l'home d'arena | 11-01-2007

    ... quin brollar! M'inunde de tantes coses com deixes rodolar... i vesse, només, per dir-te què mai no en tindre prou del què tu deixes... poesia.

  • Sublim[Ofensiu]
    Leela | 10-01-2007 | Valoració: 10

    No tinc més paraules per comentar-te aquest poema, tu , per uns instants, ens les has 'robat' totes i les has dit totes i les has posat al lloc adequat. M'ha agradat molt!
    Enhorabona,

    Leela

  • pètals pansits de flor poruga[Ofensiu]
    atram | 10-01-2007 | Valoració: 10

    Què dir? M'has deixat extasiada.
    Necessitaré més temps per llegir i rellegir aquest teixit brodat de mots d'argent, nobles i sensuals, expressant la relació entre la parella més complicada de la història: el/la poeta i la inspiració (amor-la musa). Suggerent, radiant, avellutat, intens. Màgic. M'ha captivat. Gràcies!
    atram

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

85373 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson