La muntanya dels simis

Un relat de: qwark

Molta gent de lletres s'escandalitza quan troba una persona que amb prou feines sap parlar sense fer faltes d'ortografia. En canvi, l'analfabetisme científic està molt més tolerat. No saber a què es deuen les fases de la lluna o ser incapaç de passar d'euros a pessetes són pecats que es perdonen amb el clàssic "és que jo sóc de lletres".

Per exemple, la paraula animal en ciència fa referència també als humans. En canvi els de lletres la fan servir per referir-se a la resta d'animals, considerant poc menys que un insult insinuar que una persona humana és un animal. I les lletres hi juguen aquí un paper clau, perquè l'alfabetització és una de les poques coses que ens diferencia dels (altres) animals.

Un dia vaig arribar fins a Arashiyama en bicicleta. Era una bona etapa, des del centre de Kyoto, a través de llargs carrers que acabaven en un entorn més rural, amb camps d'arròs i uns llacs famosos per la poesia que inspiraven quan reflectien la lluna plena. Després, passat el pont arribava a Iwatayama, la muntanya dels simis.

A l'entrada, tres regles bàsiques, que et donen en anglès:

1. Don't stare at the monkeys in the eye.
2. Don't touch the monkeys.
3. Don't feed them outside.

Un camí estret ascendeix el turó, endinsant el visitant en un bosc frondós, d'un verd que dóna sensació de frescor. Les tres regles m'han recordat en primera instància aquella mítica pel·lícula: els Gremlins. Després, també em fa venir al cap una conversa amb un amic de la infància, fa molts, molts anys.

L'Àlex tenia un germà gran que li explicava com funcionava el món. I, de tant en tant, em feia partícip dels seus consells. Recordo perfectament que un dia em va dir: "quan passis per un carrer on hi hagi quillos, no els miris als ulls". Com que els quillos eren pràcticament analfabets, les similituds són més que òbvies.

Després de pujar una bona estona em trobo el primer mico. Està estirat sobre un banc, mig endormiscat. És un moment d'emoció, veure un mico japonès en estat semi-salvatge tan de prop. El camí passa justament pel seu costat. El contemplo meravellat uns instants, abans de treure la càmera i començar-lo a fotografiar des de tots els angles. Potser per falta de llum, totes les fotos surten borroses. Més endavant, en trobo més, fent coses de micos. Pels arbres, saltant de branca en branca, desparasitant-se, perseguint-se, buscant menjar. Faig més fotos, una mica menys borroses. Finalment el camí em porta fins la cabana, on veig l'altra cara de la realitat dels micos.

La cabana és el lloc des d'on es pot donar de menjar als micos. Llegeixo a guia de Kyoto que és curiós que els humans estiguin dins de la gàbia i els micos fora. Però a mi em crida l'atenció l'actitud dels micos. Pels forats de la reixa, allarguen el braç en un gest inequívoc de mendicitat. Venen la seva dignitat a canvi de cacauets (100 iens la bossa, comprats a la mateixa cabana). També es barallen entre ells per aconseguir un lloc preferent, ignorant que la selecció humana no beneficiarà el més fort (com ho fa la natural) sinó el més mono.

Em paro a pensar i també em recorden als humans. Quantes coses que no ens agraden fem per diners? Per quants cacauets venem la nostra dignitat? A fora, els micos es persegueixen, criden, es trepitgen per un ascens en l'escalafó social: política en estat pur. Però la metàfora també és extensible al que fem molts per la nostra carrera professional.

Aquests micos no són, probablement, tan intel·ligents com els chimpanzees, els bonobos, els goril·les o els orangutans. I malgrat això, com més els miro, menys diferències hi trobo entre ells i nosaltres.








Comentaris

  • Molt interessant aquest article.[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 04-03-2010 | Valoració: 10

    Estic d'acord amb les teves reflexions. I el que dius al final sobre que com més te'ls mires menys diferències els hi trobes amb nosaltres, doncs sí, només hem de mirar el mico de l'última fotografia; a mi em sembla que ahir el vaig veure al metro.
    Una abraçada,
    Shaudin

  • 5è aniversari!!![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Sensacional.[Ofensiu]
    Glop27 | 31-05-2008

    No podria explicar què faig a les 3 i mitja del matí d'un dissabte llegint els teus últims 15 relats (altre cop), però estic revivint aquella sensació de quan tenia 12 anys i m'intentava enganyar amb una frase mentre mirava embadalit un monitor i començava un nou escenari d'un videojoc.

    "Un més, i a dormir".

    Ah, l'autoengany... Suposo que hi ha hàbits que són difícils de perdre.

  • Ostres tu, quina casualitat![Ofensiu]
    Jere Soler G | 17-03-2008

    Si vas al meu blog i mires les meves dues últimes entrades, veuràs que tenen a veure amb coses que tu dius en aquest escrit:

    http://nuesaliteraria.blogspot.com

    Fins i tot hi tinc fotografies similars.
    Prometo que les entrades les he fetes abans de llegir-me aquest article teu.
    De fet, tu i jo ja sabíem que coincidim en aquest tema, però m'ha resultat curiós.
    Ja em diràs el que.

  • els micos i nosaltres; o nosaltres i els micos[Ofensiu]
    Bernat J | 12-02-2008


    En el fons, genèticament s'ha dit i demostrat que els micos vénen de la mateixa branca dels humans, només que nosaltres, hem seguit una evolució diferent. En fi, bon escrit, encara que sembla que la idea del principi no sigui la mateixa que la del final, els canvis en l'espai i en el temps serveixen per aclarar-nos la teva idea sobre aquests animals tant apassionants així com la seva relació amb nosaltres.

    Ah, i gràcies pel comentari! El problema d'aquest últim relat, (a part dels canvis temàtics, òbviament, de la qual cosa me n'he adonat més tard) és que no el vaig repassar suficienment quan vaig acabar d'escriure'l i crec que ha quedat un xic coix, en fi, gràcies de totes maneres pels consells!

    Ens comentem,

    julià.

  • Aquest relat em va perfecte !![Ofensiu]
    PERIS | 27-11-2007

    Tens raó... els "homes" no som tant rebuscats... per molt que ens alfabetitzem...

    Encara que digue'm cosses maques, el que volem es sempre el mateix... jejejeej... i no ho dic jo ! ho diu Freud !!!

    Salut !!

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 06-11-2007 | Valoració: 10

    ...l'analogia entre els simis i els humans, quantes vegades venem la nostra dignitat per vuit cents o mil euros, que ens paguen tots els mesos per fer-li un bon dia que no ens abellix al cap o per fer la nostra faena que tampoc no ens agrada. Ah! què són els quillos? Salutacions de Vicent.

  • el primer[Ofensiu]
    manel | 03-11-2007

    Me'n faig creus de ser el primer en comentar-te aquest text.
    Amb una introducció que jo anomenaria curiosa, ens endinses en una reflexió sobre la humanitat a través d'una visita a una "muntanya" de simis. Fins i tot et despenges amb certes dosis d'ironia: els "gremlins", i els "quillos" (no sé si avui en dia encara els anomenen així), però el final és per rumiar una estona, tot i que els paral·lelismes entre les reaccions dels micos i les humanes puguin sembla massa obvis.
    I les fotos del final m'han deixat intranquil, no sé, una sensació estranya, no t'ho sabria explicar.

    Salut!
    manel

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de qwark

qwark

57 Relats

406 Comentaris

90687 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
Químic de formació, professor de professió i escriptor de vocació, des que vaig abandonar el meu somni juvenil de ser estrella de rock. M'agradaria ser escriptor de professió, professor de vocació i saber tot el que pugui del món en què vivim.

Agraeixo a la gent de Relats en Català el fet de poder tenir un espai com aquest. A mi m'ha servit per a tantes coses que es faria avorrit dir-les totes.

Entre altres, per publicar aquest llibre:

¿Quant valen els teus somnis?"


Podeu preguntar per mi aquí:

qwark79@yahoo.es

O aquí:
http://www.facebook.com/smonteagudo

I ara també faig blocs:
Grans preguntes que no em deixen dormir : Un blog dedicat a la curiositat humana. Si sou humans curiosos, us animo a participar.
Àtoms i lletres : Un blog on explico experiències que van sorgint mentre escric.

I participo a la Lliga de MicroRelataires Catalans