Cercador
La monotonia d'un món ...que es el nostre
Un relat de: ITACAEls trencaclosques ignoren la paciència
I es desfan els caramels amargs en els paladars dolços,
L'estupidesa explota sobre el mar i ofega
Als mentiders que ensorren a països sencers.
I a l'Argentina segresten als infants que
Llueixen llàgrimes a bon preu,
I mentre el president es banya en llet de burra,
Els argentins maten per aconseguir un tros de pa,
I la societat creix i res canvia, dacord si,
A l'Iraq han mort quinze nens,
Però no importarà pas,
Ja es monotonia el tenir
Que observar rostres morts
Guarnits amb banderes.
Això no ens arrencarà el cor digueu que no !...
No plorarem per aquests,
Aquests són només aquells que es maten i prou
No són ni persones.... quan canviarà el món ?
Comentaris
-
Eis![Ofensiu]kispar fidu | 09-10-2005
( Doncs jo si que t'havia llegit! Ara no recordo si t'hi he deixat algun comentari... però suposo que si...! ).
Una monotonia, que com diu la pròpia paraula, es va repetint sense arreglar-se.
Anem veient com el nostre món es va autodestruint i no fem res per solucionar-ho. Diuen que l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra (...potser més de dues i tot, oi?).
Està molt bé reflexionar sobre aquests temes de tant en tant!
Apali! que vagi bé!
Ens veiem! (=llegim/comentem!)
Ciao!
Gemm@ -
sí, tens raó...[Ofensiu]Capdelin | 06-10-2005
ens acostumem a tot, al bo i al dolent... de tot en fem monotonia...
només ens desperta aquesta fam de coses noves, és igual si són terribles...
i les desgràcies, mentre caiguin llum del nostre costat, també de vegades ens acostumen...
Però és bo que hi hagi veus de cantants, de poetesses com tu que denuncïin aquesta situació...
una abraçada... espero i desitjo que tot et vagi superbé com tu et mereixes! -
Trist pero cert.[Ofensiu]AINOA | 17-09-2005 | Valoració: 10
Pot-ser ens hem acostumat tant a sentir aquestes males noticies, que ja no ens afecten massa, es com si formesin part de la vida diaria. Per sort hi ha gent com tu, que amb relats aixis ens desperte la conciencia .
l´Autor
122 Relats
334 Comentaris
142330 Lectures
Valoració de l'autor: 9.65
Biografia:
Itaca, petita Itaca
que lliures els camins
amb la sensibilitat
a frec de pell.
Que et corprenen instants
i et solquen la teva ànima
ja que ets tota emoció
i la teva veu clama
ajut per a comprendre
el patiment i el dolor
que et deixen amb la solitud
en el camí.
Aprendràs a viure
i et desitjo des del blau
que aquesta sensibilitat
que portes amarada al cor
no la perdis per res
durant la teva caminada.
Que no et posis cuirasses
que acceptis el patiment
com a llisó
sense repartir cap culpa
i esbrinar des de tu
a on t'equivocares.
Un dia potser ens separarem
del lloc on ara
tenim espai comú:
Et quedarà el poema
que et guarirà els instants
on no comprenguis res,
et portarà al moment
i et recordarà fidelment
quan d'aquell en sortires.
Això és el que he pretès
transformar els mots
en un record
perquè els dies de maror
i de temporal
trobis recer a una illa
que has assumit de nom.
(Josep Bonnín segura) gràcies.
Últims relats de l'autor
- Tardes
- Agafa'm la mà
- Ells t'han condemnat
- Dibuixarem un camí de llibertat, nosaltres, les dones.
- Estirada sobre el món
- Amistat trencada
- A ella
- La vida es bella
- Histories d'amor
- Buscant el teu somriure
- A l'Asturiana més maca
- Tu envoltat pel món
- Avui les coses canviaran
- Tu escoltem però no em fagis cas
- Dues copes besant-se en la matinada