La mestra

Un relat de: Maria Quintana
No sento cap soroll. El passadís deu estar buit. Els monstres encara no deuen haver sortit.
Me’l conec prou bé aquest passadís. És llarg i estret. Recte, sense racons, sense giravolts, sense amagatalls. Al mig del passadís hi ha els lavabos. A la dreta els de les noies i a l’esquerra els dels nois. I al final del passadís, hi ha la porta del pati.
Gairebé sempre, els monstres m’atrapen abans d’arribar als lavabos. Em fan caure i quan soc a terra m’insulten i m’escupen. Em prenen l’esmorzar.
Si aconsegueixo arribar al lavabo, m’he d’afanyar a tancar-me dins d’un vàter perquè sinó em posen el cap sota l’aixeta i em deixen ben xopa. Un dia que em vaig resistir molt, me’l varen posar dins del vàter com a càstig.
Mai he pogut arribar al pati, mai. El passadís és massa llarg i massa estret i massa ple d’alumnes.
No són molts els monstres, però són més ràpids i més forts que jo. També hi ha els observadors, que només miren i riuen.
La classe s’està acabant. La mestra és nova d’aquest any i ho fa molt bé. Abans jo treia molt bones notes, però ara ja no. Faig els exàmens malament. Ho faig expressament. Així i tot, encara em criden “empollona” i pinten aquesta paraula horrible a la meva motxilla, als meus quaderns, als meus llibres.
Els monstres deuen estar a punt de sortir. Començo a suar. M’ofego i el cor se’m dispara. Els companys tanquen el llibre i surten esverats de la classe. Les cames no em responen. És com si estigués clavada a la cadira. M’encongeixo. Voldria tornar-me invisible, però la mestra em veu.
El meu cos tremola mentre camino cap a la porta. M’aturo. Els monstres m’estan esperant al passadís. Aleshores, sento un parell de mans damunt les meves espatlles. Em giro. És la nova mestra que em diu “Sortirem plegades. No pateixis. A partir d’avui esmorzaràs cada dia.”

Comentaris

  • Realitat massa present[Ofensiu]
    Prou bé | 15-01-2022 | Valoració: 10

    Un relat colpidor pel que expliques, per com ho expliques i perquè, sabem, que és una terrible realitat.
    L'actitud de la mestra de protecció és bona, però no suficient per resoldre el problema.
    Amb total cordialitat

  • Tant de bo![Ofensiu]
    TerricheT | 15-01-2022

    Tant de bo la mestra se'n surti, però encara cal molta pedagogia sobre aquest tema.
    Has conduït molt bé el relat, fas que sentim l'angoixa de la canalla que enfronta sola aquella situació. Ens fas veure un petit llum d'esperança, i com deia, tant de bo el remei sigui aquest, i altres mesures que caldrà emprendre per modificar una situació que alguns duen en el seu ADN com una cosa normal, maltractar als altres. De petits fa mal viure-ho, així i tot, de grans és incomprensible, i encara passa a tants àmbits! Cal començar de menuts, això sí.

    Felicitats pel relat.

    Ferran

  • Esborrona la pell[Ofensiu]
    rober | 15-01-2022 | Valoració: 10

    M'esborrona la pell pensar els amb nens i nenes que pateixen bulling a les escoles. Has sabut transmetre molt bé el neguit i la por que s'apodera d'ells i fa apagar la seva llum inocent que l'únic que anhela és brillar. Moltes gràcies i felicitats

  • Pobra[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 14-01-2022

    Pobra nena, quin mal son d'escola. Sort que la nova mestra hi posarà remei de seguida.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: