La Margarita Belltrò (o 'una altra que en sap').

Feia anys que la Margarita Belltrò treballava a l'ajuntament. Era molt ben vista (àdhuc amb ulleres amb graduació i lentilles). Una dona exemplar, vestida a la moda més estereotipada, mare amatent de bessonada nen i nena que, amb una herència en un moment oportú -el sogre va morir comptant les voltes que feien els pollastres mentre es feien a l'ast, anava per la quaranta i escaig i s'hi va quedar. Els del Cortijito ja no sentirien la veu senil dient els nombres i ho trobarien a faltar. En fi! - i amb el que va deixar els va enviar a la prestigiosa Saint Jeremy, a ciutat, pensió complerta i menys feina a casa.
Però no tot són flors i violes. El seu home es va quedar a l'atur i amb un sou menys no podrien mantenir la segona residència a Alcesties de Munt. Allò la va deprimir molt. La dona de la neteja volia cobrar les hores a 10 euros i la Margarita va pensar ràpid: li ensenyava llagues als genolls (de jove havia fet un curset de maquillatge de guerra) que no podia curar per tal de ser curades per un especialista. I procurava tenir poc menjar a la nevera (l'amagava al magatzem) perquè la noia observés com de precària era la seva existència.
I la Merche s'ho va empassar. Tant la va afectar com estaven, que àdhuc els duia ous de les seves gallines i va fer algun favor a en Víctor, el desocupat, no fossin dos els depressius en aquella llar.
La Margarita ho va aprofitar per separar-se del marit i que marxés a viure amb un germà liró semi-pitofi de simiesc aspecte que rebotia per la vida i per la vila de bar en bar i no pago quan no toca (molt sovint). Que tots dos pidolessin i s'ajustessin a una vida d'escarbotar contenidors a veure què hi trobaves, sorpresa i il·lusió rosegades, i alguna baralla amb gent que també hi volia tenir el dret.

Però la Margarita no tenia prou ingressos. Feia anar el cap, feia anar el cap...


Avui en dia continua treballant a l'ajuntament de ...... La van enxampar que s'apujava el sou amb hores extres falses. Uns quatre-cents euros de més cada mes. En descobrir-la es va posar a plorar: no sabia el que feia, ella estava prenent medicació. Va ensenyar les llagues novament. La Margarita era l'encarregada de Salaris i curiosament cap altre estava mal calculat i 'a favor'. Va re-plorar, les llagues s'havien engrandit en pocs dies. Van començar a planyer-la i portar-li pots de cereals per prendre amb llet de soja i galetes integrals, algun ram de flors empàtiques i van omplir una guardiola de bitllets, tota per a ella.

Quan se'n sap, se'n sap.