Cercador
La maleta Carmeta
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Una maleta de pell de porc de greix ben suat, tintada de color vi de missa, estava bocabadada dins l'aeroport. El seu primer aeroport. Calia observar-lo per poder-ho contar amb tots els ets i els uts als cistells i els cabassos del cobert on fins ara havia estat confinada, però confiada que en sortiria i veuria món. Es deia Carmeta, per allò de ser clàssica i per allò dels diminutius que et fan ser més estimada (creia ella).
La Carmeta duia, a dins, plifes seques de vedell i cagallons de conill blanc. El seu propietari, en Dalmau, les volia fer analitzar per un científic brasiler d'anomenada que estava potenciant el consum de merda per fer la gent feliç. I no, la industrial carregada d'additius i conservants i més no serveix.
Però la Carmeta la va cagar. Admirant aquell espai modern amb afluència contínua de gent, equipatges, sons de veus anunciadores de vols, bancs, papereres, escales mecàniques...es va obrir!
I en Dalmau es va haver de felicitar d'haver gasivejat en posar-li la cremallera de tancament a la Carmeta -de 'baratillo'- perquè no li va caldre viatjar al Brasil per comprovar la veracitat de la teoria del científic: tothom es va sentir atret pel flaire que la Carmeta ara compartia i la gent, com boja, es va abraonar sobre ella per fer el tast i no en va quedar ni un bocí, del contingut. La Carmeta primer es va espantar, però va acabar sentint-se protagonista.
Així va ser com, a tots els aeroports (i extensiu a supermercats, mercats i comerços alimentaris).es va posar de moda 'la maleta caqueta', que, encara no se sap com, és el nombre ú de vendes.
La Carmeta duia, a dins, plifes seques de vedell i cagallons de conill blanc. El seu propietari, en Dalmau, les volia fer analitzar per un científic brasiler d'anomenada que estava potenciant el consum de merda per fer la gent feliç. I no, la industrial carregada d'additius i conservants i més no serveix.
Però la Carmeta la va cagar. Admirant aquell espai modern amb afluència contínua de gent, equipatges, sons de veus anunciadores de vols, bancs, papereres, escales mecàniques...es va obrir!
I en Dalmau es va haver de felicitar d'haver gasivejat en posar-li la cremallera de tancament a la Carmeta -de 'baratillo'- perquè no li va caldre viatjar al Brasil per comprovar la veracitat de la teoria del científic: tothom es va sentir atret pel flaire que la Carmeta ara compartia i la gent, com boja, es va abraonar sobre ella per fer el tast i no en va quedar ni un bocí, del contingut. La Carmeta primer es va espantar, però va acabar sentint-se protagonista.
Així va ser com, a tots els aeroports (i extensiu a supermercats, mercats i comerços alimentaris).es va posar de moda 'la maleta caqueta', que, encara no se sap com, és el nombre ú de vendes.
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
439761 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com