La lluna va a qualsevol casa.

Un relat de: Mena Guiga
La lluna està intranquil·la, com un flam belluguet sense cames. La lluna sent pessigolles a tots els cràters i, quan això s'esdevé, és que esta FARTA. Aviat treurà fum per tots ells i sortirà disparada i cap avall, avall...fins el planeta Terra. Aquell blau que la caracteritza l'atrau (no sap que cada vegada és un blau més brut, efectes del maltracte humà). I, un cop a la Terra, entra per la primera finestra que se li envela i es prepara per tafanejar, que cada cop n'és més experta.
Si la lluna tenia algun astronauta a sobre...la cosa ja es complica. I opta per amagar-lo dins un armari prou gran o a les golfes (si pot ser, entre velles disfresses). El o els astronautes ni es mouen, degut, tot plegat, als efectes de la lluna viatgera que els ha tres quarts paralitzat. Respiren i gràcies. Somriuen sota l'abillamenta especial espacial i esperen: la lluna no acostuma a fer llargues estades, perquè les nits tenen totes inici, nus i desenllaç.
L'astre celest, presumida ella, es posa roba que troba i es mira als miralls, enrigolada; tasta iogurts de maduixa de la nevera i busca galetes en els pots; llegeix algun llibre de poesia i busca ser-ne la protagonista; si hi ha criatures dormint, els somriu i tot seguit s'entreté una estona amb les joguines que tenen; si hi ha alguna persona gran dormint, amb un raig li ressegueix les arrugues i les suavitza; si és hivern i va la calefacció, pensa que el sol s'ha amagat i el busca, enyorada; si és estiu i va l'aire acondicionat, es mig refreda i li ve tos lunar que fa sortir flors d'un blanc delicat mai vistes al jardí; si...ui! una parella sembla que es vol estimar...és molt considerada: arreplega el/els astronautes i tornen al cel, per no destorbar i donar més caliu a la nit i que sigui més tendre.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

436627 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com