La joia fètida engalanada

Un relat de: Bonhomia
LA JOIA FÈTIDA ENGALANADA

Els canalons s’estan trinxant al quadrat dins un núvol espès de marbre. Cinc instants necessaris, cinc embolics tardans com el que existeix més enllà de qualsevol cognició. Trinxats, sí, pero no arrecerats a l’herbrum. Escalfats a la pudor del socarrim d’un flux d’abismes de pedra rogencoamoratada.
S’esgrimen els vidres blavosos, amb tendència a renunciar, a l’exili d’un estratagema per solventar la pols vident, el pols absent. Tot corre. Però una nebulosa no, i qui donaria per veure-ho, qualsevol. El forn és un petit antre de desperdicis sobtats, neteja de bruixes. La calor l’or infernal d’un joc de macabrismes.
S’amuntega el formatge cru, cuixes de tendons d’acer i d’altres metalls, sempre amb l’oxigen en coma. Vaig a revisar el meló de forn podrit.

Uns minuts més i la cuita s’endinsarà a l’única però no gaire temible profunditat: un gnom jeu dins el sol esperant el forat negre. Em canviaré, m’hauré de canviar de pantalons i tornaré al claustre.

Fornit de joia de pollastre mort, tot regalima àcid magre pels estómacs insensibles. Sí, la macabritat a més no poder, la joia fètida engalanada, amb llur sospir de coure que fa tremolar i envermellir el nas, olorant un sistema de walkie-talkies de portes i d’aire.



Sergi Elias
21 - Octubre - 2010

Comentaris

  • Quina cosa més podrida em sembla... bon relat.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 09-07-2016 | Valoració: 8

    Està bastant bé aquest relat.

    És entretingut.

    Em fa pensar en les coses podrides, abandonades, en la brossa sense recollir, en el que queda d'una tenda ara abandonada....

    I aquesta joia que forma part de la podredumbre... no voldria jo pas tenir-la per res...

    Això és el que m'ha semblat entendre del relat.

    Ja parlarem, Sergi, una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513822 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.