Cercador


Llista categories

La fotuda canícula. [temps real de lectura: 3 minuts]

Un relat de: Joan Colom
Els versos de Jere Soler i Endevina’m em susciten aquests altres, tan maldestres:

No, ni parlar-ne.
L’estiu és per a qui
no té més remei
que aprofitar les vacances
que li han assignat.

No vull cap vent dormilega
ni aquest maleït sol abrasador.
Tampoc deixar-me atrapar
per l’ensopiment mòrbid
d’una calma que de tot s’ensenyoreix.

Però, com que la poesia no és per a mi, ho deixo aquí i torno a començar en prosa:

No, ni parlar-ne. L’estiu és per a qui no té més remei que aprofitar les vacances que li han assignat. No vull cap vent dormilega ni aquest maleït sol abrasador. Tampoc deixar-me atrapar per l’ensopiment mòrbid d’una calma que de tot s’ensenyoreix. Entenc que gairebé tothom faci les vacances per juliol o agost: per a la major part d’empreses resulta més viable tancar un mes que organitzar torns, i a la gent ja li va bé això d’abandonar la ciutat buidada... per reunir-se amb els seus conciutadans als llocs més concorreguts de la costa. Però als jubilats, que estem de vacances tot l’any, posats a escollir per fer una escapada segur que triaríem un altre moment. Pel que fa a mi, l’ordre de preferència seria: la tardor, la primavera, l’hivern... i l’estiu sols si no hi hagués més remei. No és per casualitat que el grup de senderisme que vaig freqüentar durant deu anys, i m’imagino que tots, suspenia les activitats de juny a setembre.

Ara tocaria esplaiar-me descrivint les sensacions que em produeix aquest complex calor/xafogor, però heu tingut sort i us ho estalviaré perquè he recordat que, fa aproximadament un any, ja m’hi vaig dedicar prou a fons en el relat "Insuportable". Així que prosseguiré el meu al·legat antiestival.

Anys enrere, el refús cap a tot allò relacionat amb les altes temperatures potser no era tan radical, sobretot per dues raons:

Era més jove i més sofert, tenia parella, ganes d’estar amb ella les vint-i-quatre hores del dia i ganes de desconnectar de la feina un mes l’any, i disposar de la mobilitat que dóna tenir cotxe també ajudava.

Tot i que les temperatures ja havien començat a pujar, de vegades accentuades per la proximitat d’incendis forestals, els llecs en la matèria tot just comançàvem a parlar de canvi climàtic, encara una hipòtesi i no una realitat clarament perceptible, com a hores d’ara.

Realitat perceptible i aclaparadora que, molt probablement, s’anirà repetint any rere any, i quan falli la predicció serà per anar a més. La Mediterrània nord s’anirà assemblant a la riba sud, amb la desertització provocada pels incendis, i el que enguany passa a Sicília s’estendrà de Gibraltar a Suez. El subsector turístic d’espardenya, un dels pilars de la nostra economia, se n’anirà al carall, perquè els europeus del nord ja trobaran en les seves platges les condicions climàtiques que abans venien a buscar a les nostres. Potser romandrà a Barcelona el subsector turístic cultural, això si Antoni Gaudí no s’aixeca de la tomba per esfondrar aquella mona de pàsqua que en nom seu estan perpetrant a la Sagrada Família.

Anava a tancar aquest relat de circumstàncies, que no és el primer que escric per entretenir l’espera d’un repte encallat —en el cas present no és el NanoRepte 1058 sinó el RepteClàssic DCCLIV, tot i que el responsable de l’atzucac és el mateix—, quan m’he trobat un poema de Prou bé, probablement escrit des de la badia de Fornells, Menorca, a la banda on es pot gaudir de la tramuntana quan bufa, perquè no parla del foc ni del vent en calma. Quina enveja que em dóna!

Comentaris

Afegir comentari
  • Opinions encertades[Ofensiu]
    llpages | 06-08-2023

    Efectivament, el canvi climàtic fa que a l'estiu la calor assoleixi fites d'insuportabilitat insospitades. El turisme de platja podria patir una regressió directament proporcional a l'augment de turistes de muntanya. Si a les ja increïbles aglomeracions del mes d'agost hi sumem un termòmetre desbocat, és preveuen canvis en les tendències turístiques actuals.
    Enmig d'aquest panorama no gaire engrescador, llegir relats en català tot xarrupant una clara ben freda podria ser l'alternativa guanyadora, hahaha!


  • No fer res[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-08-2023 | Valoració: 10

    Aquesta dèria que tenim a l’estiu de sortir, sortir, sortir, viatjar, viatjar, viatjar i no parar de fer coses, em sembla un error. La calor forta que ens envolta no és la millor climatologia per bellugar-se. Hauríem d’estar qui ets, moure’ns poc,. Si vas a Cuba, on fa una calor increïble, els cubans et diuen, despasito,despasito. En fi, no tenim més remei que aguantar-lo. Una forta abraçada.
    Aleix

  • Aclariments:[Ofensiu]
    Joan Colom | 01-08-2023

    Permeteu-me aquest autocomentari per aclarir dues coses:

    1) L'última frase, "Quina enveja que em dóna!", és incorrecta. Segons em va fer veure Fidel Català en un comentari a la intervenció "Calma" (28/07/2023) del Fòrum, calia haver escrit "Quina enveja que em fa!", però entre una cosa i altra se'm va passar.

    2) La afirmació de l'últim paràgraf "Anava a tancar aquest relat de circumstàncies, que no és el primer que escric per entretenir l’espera d’un repte encallat —en el cas present no és el NanoRepte 1058 sinó el RepteClàssic DCCLIV, tot i que el responsable de l’atzucac és el mateix—, quan m’he trobat..." era certa quan vaig enviar el present relat però ja no ho era quan me l'han publicat: el responsable del RepteClàssic DCCLIV, Kefas, el va resoldre unes hores més tard de l'enviament, amb els habituals comentaris i proclamant guanyador Jere Soler G.

l´Autor

Joan Colom

310 Relats

825 Comentaris

93293 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >