Cercador
La fossa de la Mariana
Un relat de: TanganikaLa fossa de la Mariana. Així li havia definit un que era afeccionat a l'oceanografia. Per la pregonesa segura i la llargada de temps de no utilització. I quin greu, llavors exclamaven tots, mentre jugaven a cartes i xarrupaven cigaló. Malaguanyada Mariana!
Cada diumenge, al temple, la contemplaven embadalits mentre la dona, concentrada en beat xiuxiueig, passava els granets del collaret religiós, fet de drupes seques de mèlia (que emborratxen els ocells) que s'havia confegit ella i que abans d'agafar-les, mentre les mirava penjant en ramell retallades en un cel d'un bon blau, un atrevit li va demanar què mirava amunt i ella va respondre que hi cercava poesia. I era cert i alhora va evitar que li pessigués els glutis. Li ben repassaven, aquelles exuberàncies que la púdica indumentària era incapaç de dissimular. Una miríada d'ulls ensalivant rere els cantorals castos i parroquials; una miríada d'orelles on es diluïa l'avorrida paraula de Déu. Anhelosos que ella passés el platet el contingut del qual el capellà destinaria a cases de beneficiència i si eren de barrets i el convidaven a treure's el seu...qui podia prohibir l'educada acceptació d'una invitació?
La Mariana, en la seva quarta dècada, desitjadíssima per la colla de solters i de casats amb dones bonatxasses que s'entretenien cosint peces de cotó supercardat i encara gràcies si aconseguien el 'un cop a la setmana és cosa sana; cada dia, és porqueria'.
Com intuïen els dintres d'aquella monumental catòlica! Fins que....un dia, de cop i volta, o volta i cop, va marxar de la vil·la. D'equipatge tan sols un mocador de farcell creuat sobre el ventre per dissimular-ne una crescuda. I és que a la fossa de la Mariana s'hi havia escolat un escolanet que la sabia llarga!
Cada diumenge, al temple, la contemplaven embadalits mentre la dona, concentrada en beat xiuxiueig, passava els granets del collaret religiós, fet de drupes seques de mèlia (que emborratxen els ocells) que s'havia confegit ella i que abans d'agafar-les, mentre les mirava penjant en ramell retallades en un cel d'un bon blau, un atrevit li va demanar què mirava amunt i ella va respondre que hi cercava poesia. I era cert i alhora va evitar que li pessigués els glutis. Li ben repassaven, aquelles exuberàncies que la púdica indumentària era incapaç de dissimular. Una miríada d'ulls ensalivant rere els cantorals castos i parroquials; una miríada d'orelles on es diluïa l'avorrida paraula de Déu. Anhelosos que ella passés el platet el contingut del qual el capellà destinaria a cases de beneficiència i si eren de barrets i el convidaven a treure's el seu...qui podia prohibir l'educada acceptació d'una invitació?
La Mariana, en la seva quarta dècada, desitjadíssima per la colla de solters i de casats amb dones bonatxasses que s'entretenien cosint peces de cotó supercardat i encara gràcies si aconseguien el 'un cop a la setmana és cosa sana; cada dia, és porqueria'.
Com intuïen els dintres d'aquella monumental catòlica! Fins que....un dia, de cop i volta, o volta i cop, va marxar de la vil·la. D'equipatge tan sols un mocador de farcell creuat sobre el ventre per dissimular-ne una crescuda. I és que a la fossa de la Mariana s'hi havia escolat un escolanet que la sabia llarga!
Comentaris
-
ben descrit l'ambient [Ofensiu]Atlantis | 06-02-2022
ben descrit l'ambient del relat i la història d'aquesta dona rebutjada i cobejada per tothom i al final sola. Fas uns girs del llenguatge especials en tota la història que li donen un aire fresc i divertit,malgrat la història podria ser trista.
-
Mariana[Ofensiu]Prou bé | 05-02-2022
Bon relat. Un ambient molt ben recreat!
Amb total cordialitat
l´Autor
216 Relats
219 Comentaris
132305 Lectures
Valoració de l'autor: 9.46