Invisibilitat com cal

-Voldria aclarir que...uuuuh, 'aclarir' diu taaant, diu massa.

Expectació silenciosa al voltant.

-Voldria, repeteixo, especificar que, aissss, ja ho sé que no fa per a mi, que comporta un toc de riota en ser qui sóc, però em convenia. Ens cal incorporar-ho. Ep, no m'haig ni d'excusar ni justificar, això no lliga amb qui sóc, no vull. Primera i darrera vegada, ho juro, que així queda més sentenciós.

Simpatia pura.

-Mai abans, i parlo de segles, he hagut de menester aquest servei. I us aconsello que arribat el moment, ho considereu. Quan allò que gira estigui desocupat, infiltreu-vos-hi. Us marejareu, ja us ho avanço. Patireu de mullena i ofec, us faig saber. Us espantarà el seu so, mecànic i elèctric de bagatel·la que mai superarà el nostre gemegar lúgubre, tranquils. Després, quan en sortiu, la transparència haurà millorat. De tant en tant, tornar-hi. La impecable tèxtil incorporeïtat ho agraeix, atorga elegant presència. Uuuh heu entès? (s'estalvia comentar-los que desprendran ferum de sabó de Marsella).

Amb ulls atònits, el grup de fantasmes jovenets escoltava l'espectre mestre, que els convidava a usar un artefacte anomenat 'rentadora'. Que la brutícia ancestral no evités el bon atravessar qualsevol mur!