Cercador
Connexions cromàtiques
Un relat de: Tanganika- Compartir:
Els signes del zodíac es van trobar, curiosament, en les parelles que acudiren al curset de pintura creativa i ràpida (que en temps moderns no es podia perdre el temps, deia l'eslògan, a més de 'viure són quatre dies; amb la crisi, tres; amb la pandèmia, dos; i doncs...apunteu-vos-hi ja!').
Amb poques sessions, van prosperar.
La Sílvia i en Pedruskus, una àries i un escorpit, compartiren únicament el vermell que els representava. Es notava la gran passió entre ells i només usaven aquell color a tort i a dret, fins que no en quedà. Foc, cireres, maduixes i figues obertes eren les seves representacions més recurrents, prou realistes.
La Shaima i en Biel, taure ella, balança ell, coïncidien amb el verd sobretot clar i clarament quedava mostrat en prats bucòlics i serens, ulls de gats amables, algues en aigües potables. Van exhaurir el pot d'aquella tonalitat. Les seves creacions traspuaven la gana no només gastronòmica típica horoscopal d'ella sinó la gràcia i elegància del seu company octubrenc.
L'Irene i en Jofre, ella bessons, ell peixos. El color que els pertocava a ambdós, el lila, no durà massa. L'usaren amb goig i sense aturador i pinzellada aquí i allà, apareixeren violetes i cebes en les seves capes i ...una sotana morada (to que representa arrepentiment i penitència), cosa que, tothom coneixedor del tema bisbe solsonenc deixat-anar, causà una sonora i llarga riallada.
Una virgo, la Gemma, i un sagitari, l'Albert, exhibiren el blau que els caracteritzava amb teles plenes de medis líquids i cels, sobretot. Tots dos tenien els ulls blau net, gens freqüent.
Una leo cercadora de festa i ben vestida, la Fani, pintava sola, abusant del groc que era el seu color. Que si el Sol i el Sol i el Sol i d'això no sortia. Sort que un cranc sense parella, en Joan, acudí a donar-li tocs de plata i blanc amb la presència de la Lluna i la LLuna i la Lluna al costat de l'estrella de la vida. El resultat magnífic comentat per la professora els impulsà a fer-se un petó impetuós el darrer dia, amb aplaudiment tot seguit de la resta d'alumnes.
Després de la classe final, la professora tancà l'aula, que quedà fosca i ella somrigué per aquell color que, capricorn com era, la definia: negre. Sentí, llavors, una mà passant-li per la cintura, un tacte màgic. Es girà: el gris de l'aquari que s'estimava, present en els ulls somiadors de l'home, la captivava. Li omplia de tota classe de colors l'existència!
Amb poques sessions, van prosperar.
La Sílvia i en Pedruskus, una àries i un escorpit, compartiren únicament el vermell que els representava. Es notava la gran passió entre ells i només usaven aquell color a tort i a dret, fins que no en quedà. Foc, cireres, maduixes i figues obertes eren les seves representacions més recurrents, prou realistes.
La Shaima i en Biel, taure ella, balança ell, coïncidien amb el verd sobretot clar i clarament quedava mostrat en prats bucòlics i serens, ulls de gats amables, algues en aigües potables. Van exhaurir el pot d'aquella tonalitat. Les seves creacions traspuaven la gana no només gastronòmica típica horoscopal d'ella sinó la gràcia i elegància del seu company octubrenc.
L'Irene i en Jofre, ella bessons, ell peixos. El color que els pertocava a ambdós, el lila, no durà massa. L'usaren amb goig i sense aturador i pinzellada aquí i allà, apareixeren violetes i cebes en les seves capes i ...una sotana morada (to que representa arrepentiment i penitència), cosa que, tothom coneixedor del tema bisbe solsonenc deixat-anar, causà una sonora i llarga riallada.
Una virgo, la Gemma, i un sagitari, l'Albert, exhibiren el blau que els caracteritzava amb teles plenes de medis líquids i cels, sobretot. Tots dos tenien els ulls blau net, gens freqüent.
Una leo cercadora de festa i ben vestida, la Fani, pintava sola, abusant del groc que era el seu color. Que si el Sol i el Sol i el Sol i d'això no sortia. Sort que un cranc sense parella, en Joan, acudí a donar-li tocs de plata i blanc amb la presència de la Lluna i la LLuna i la Lluna al costat de l'estrella de la vida. El resultat magnífic comentat per la professora els impulsà a fer-se un petó impetuós el darrer dia, amb aplaudiment tot seguit de la resta d'alumnes.
Després de la classe final, la professora tancà l'aula, que quedà fosca i ella somrigué per aquell color que, capricorn com era, la definia: negre. Sentí, llavors, una mà passant-li per la cintura, un tacte màgic. Es girà: el gris de l'aquari que s'estimava, present en els ulls somiadors de l'home, la captivava. Li omplia de tota classe de colors l'existència!
l´Autor
216 Relats
219 Comentaris
133035 Lectures
Valoració de l'autor: 9.46