Connexions cromàtiques

Un relat de: Tanganika
Els signes del zodíac es van trobar, curiosament, en les parelles que acudiren al curset de pintura creativa i ràpida (que en temps moderns no es podia perdre el temps, deia l'eslògan, a més de 'viure són quatre dies; amb la crisi, tres; amb la pandèmia, dos; i doncs...apunteu-vos-hi ja!').

Amb poques sessions, van prosperar.

La Sílvia i en Pedruskus, una àries i un escorpit, compartiren únicament el vermell que els representava. Es notava la gran passió entre ells i només usaven aquell color a tort i a dret, fins que no en quedà. Foc, cireres, maduixes i figues obertes eren les seves representacions més recurrents, prou realistes.

La Shaima i en Biel, taure ella, balança ell, coïncidien amb el verd sobretot clar i clarament quedava mostrat en prats bucòlics i serens, ulls de gats amables, algues en aigües potables. Van exhaurir el pot d'aquella tonalitat. Les seves creacions traspuaven la gana no només gastronòmica típica horoscopal d'ella sinó la gràcia i elegància del seu company octubrenc.

L'Irene i en Jofre, ella bessons, ell peixos. El color que els pertocava a ambdós, el lila, no durà massa. L'usaren amb goig i sense aturador i pinzellada aquí i allà, apareixeren violetes i cebes en les seves capes i ...una sotana morada (to que representa arrepentiment i penitència), cosa que, tothom coneixedor del tema bisbe solsonenc deixat-anar, causà una sonora i llarga riallada.

Una virgo, la Gemma, i un sagitari, l'Albert, exhibiren el blau que els caracteritzava amb teles plenes de medis líquids i cels, sobretot. Tots dos tenien els ulls blau net, gens freqüent.

Una leo cercadora de festa i ben vestida, la Fani, pintava sola, abusant del groc que era el seu color. Que si el Sol i el Sol i el Sol i d'això no sortia. Sort que un cranc sense parella, en Joan, acudí a donar-li tocs de plata i blanc amb la presència de la Lluna i la LLuna i la Lluna al costat de l'estrella de la vida. El resultat magnífic comentat per la professora els impulsà a fer-se un petó impetuós el darrer dia, amb aplaudiment tot seguit de la resta d'alumnes.

Després de la classe final, la professora tancà l'aula, que quedà fosca i ella somrigué per aquell color que, capricorn com era, la definia: negre. Sentí, llavors, una mà passant-li per la cintura, un tacte màgic. Es girà: el gris de l'aquari que s'estimava, present en els ulls somiadors de l'home, la captivava. Li omplia de tota classe de colors l'existència!


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

210 Relats

214 Comentaris

118178 Lectures

Valoració de l'autor: 9.45

Biografia:
Al terrat de la meva infantesa amb el llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats' (Nova Casa Editorial, abril 2015).