Magdaleníssima

Era l'estrella fulgurant de la Passió segons sant tal i sant qual: així s'anunciava, d'amagatotis, en segons quins religiosos espais on la clientela seria més que assegurada.

Realment es tractava d'una passió eròtica al Molí de les Desvergonyes, en aquella ciutat cosmopolita polida quan convenia.

La Magdaleníssima, centre de les mirades babaioses i dels mascles clam, els encenia amb desfilada i ballaruca amb final 'tots sou comensals' i comença per un i acaba per l'altre, tots, per torns grupals, i segons el preu de l'entrada que haguessin abonat, s'abocaven a l'escenari a devorar-li les magdalenes que li decoraven les altres magdalenes, veritables pits de sultana, un plaer de setè cel. La Magdaleníssima els mirava somrient amb afecte sensual assajat alhora que estava ben al cas de substituir les magdalenes arrencades per altres quan el següent torn excitat es presentés. Les podien tastar de molts sabors que els delien-desfeien orgàsmicament, recordant la cançó central de l'espectacle: 'les tinc de suc vaginal, les tinc de suor aixellar, les tinc de quisca de mugró, les tinc de saliva pregona, les meves, meves, meves magdalenes, magdaleníssimes'.

Fins que un croissant ben provist de banya i amb una de recanvi a l'altre extrem les va rebentar. Enveja pura i...dura. Les noves sessions canviaren de públic i el venerat fou Croissantíssim, el dotat per dos.