Cercador
Pro Cristina
Un relat de: Tanganika- Compartir:
Sempre havia estat molt ella. Ellíssima.
Amb un fer propi, ben propi, propiíssim.
La Cristina, ferma, ni Tina ni Cris, al tanto escurçamentes, hòstia que volava.
Des de petita, petitona, petitaia que tingué clar, arxiclar, que ella seria ella, del tot ella.
Així, doncs, mai no fou d'estranyar el seu estrènyer l'entendre el món convencional carregat de mots abjectes com 'obligacions, deures, responsabilitats, convencions' i mandangues. Gens estrenyida, s'hi cagava. Avançava per la vida amb petja sorruda, energètica, autèntica.
De resultes d'un ser així, en sorgí seguidoram. Li donaven la raó, l'ovacionaven, esdevenia model.
Mentre ella es tornava més i més exemple, esmerçaven temps i temps emulant-la. I durà i durà. Un munt de calendaris.
Transcorreguts anys amb tots els panys i danys i guanys, els pro-Cristina formaven un gran col·lectiu. Com que ella mai no perdia el temps fent el que no li abellís, feien talment.
De tot plegat s'encunyà el mot 'procristinar'.
L'únic que, un cop ella al sot -sota pluja de flors i dols- algú envejoset efectuà com qui no vol la cosa i amb repetició eficaç el canvi d'una vocal i si es descobrís la culpa seria endossada a la feixuguesa del déu Cronos.
No calgué. L'acció que el mot implica no varià... i qui la tasta/l'ha tastada?
Procrastinar.
Amb un fer propi, ben propi, propiíssim.
La Cristina, ferma, ni Tina ni Cris, al tanto escurçamentes, hòstia que volava.
Des de petita, petitona, petitaia que tingué clar, arxiclar, que ella seria ella, del tot ella.
Així, doncs, mai no fou d'estranyar el seu estrènyer l'entendre el món convencional carregat de mots abjectes com 'obligacions, deures, responsabilitats, convencions' i mandangues. Gens estrenyida, s'hi cagava. Avançava per la vida amb petja sorruda, energètica, autèntica.
De resultes d'un ser així, en sorgí seguidoram. Li donaven la raó, l'ovacionaven, esdevenia model.
Mentre ella es tornava més i més exemple, esmerçaven temps i temps emulant-la. I durà i durà. Un munt de calendaris.
Transcorreguts anys amb tots els panys i danys i guanys, els pro-Cristina formaven un gran col·lectiu. Com que ella mai no perdia el temps fent el que no li abellís, feien talment.
De tot plegat s'encunyà el mot 'procristinar'.
L'únic que, un cop ella al sot -sota pluja de flors i dols- algú envejoset efectuà com qui no vol la cosa i amb repetició eficaç el canvi d'una vocal i si es descobrís la culpa seria endossada a la feixuguesa del déu Cronos.
No calgué. L'acció que el mot implica no varià... i qui la tasta/l'ha tastada?
Procrastinar.
l´Autor
216 Relats
219 Comentaris
132583 Lectures
Valoració de l'autor: 9.46