Anànim

Tenia la ceba al cap que aquell paio amb nas de patata havia estat l'autor de l'anànim, segur. En tenir poques nocions d la llengua i dir-se de nom Annas, hauria escrit 'anànim' amb ànim estúpid que el delatava. Rigué, en Cerdanyol. Rigué des del baix ventre amb un eructe final com un tro que, sorollós, li obrí un calaix mental amb una idea: carregar-se l'Annas. Quan el trobés, perquè havia de ser ell, sota la pomera de pomes imperfectes, lloc on calia deixar el mitjó amb els calerons per recuperar el gos de pedigree que li havia robat...qui l'hauria ajudat a redactar mots ben escrits? Per tant...els raptors serien dos...Els odiava. A ell ningú li prenia res. Ni l'ombra. Amb ràbia, armat amb verí en una ampolla, els aniquilaria.
Es disfressà d'odalisca sensualíssima, que encaterinà, efectivament, al gos i als dos homes. Brindar per un final òptim per a tots no va semblar malament a ningú.
Aquell vespre un veí de la zona notificava haver trobat quatre cadàvers sota un fruiter rar rere un mur baix mig colgat per enfiladisses. Però no els contà, no el prenguessin per boig o alternativet afectat pels esperits, que un ventet li xiulava a les orelles 's'ho mereixien, a mi ningú m'agafa res'.