La Florinda

Un relat de: Mercè Bellfort
La Florinda no va destacar mai per la seva bellesa facial. Aquest fet va quedar prou evidenciat quan la llevadora, mig trasbalsada, li va veure la carona. La veritat és que la Florinda va néixer amb un nas de patata i un cabell de col tenyida de negra que més aviat podien formar part d’un plat de verdura preparat per un cuiner sense cap estrella.

Malgrat aquesta impactant entrada al món la Florinda se n’acaba d’anar envoltada d’homes. Homes que la van adorar, i la seguiran adorant. Ella els va alegrar la vida amb el seu riure contagiós, i amb d’altres virtuts que va saber explotar. Viva com ella sola, la Florinda sabia que també l’acompanyava una gran figura: la seva. Sí, comptava amb uns malucs notables i amb uns pits excel·lents. Va fer el promig de tot plegat i va pensar que rebria l’aprovació de tothom. I així va ser.

Dalt l’escenari, i gràcies a la complicitat d’una maquilladora que li dissimulava la prominent nàpia, i li destacava els enormes ulls verds “granotats” la Florinda era la viva imatge de l’alegria, de la desinhibició, del pecat. Els homes reien els seus acudits picants, i somreien com nens entremaliats mentre fixaven els ulls “mussolats” en aquell cos de deessa que es movia sensualment a ritme de mambos. Les plomes que vestien el cos de la Florinda mostraven tots els colors de l’arc de Sant Martí, i com martinets de nit, els admiradors omplien les mateixes butaques vellutades que el Molino els oferia. I, emocionats, agraïts, aplaudien. L'aplaudien.

Aquells admiradors incondicionals han envellit, estan xarucs i tristos. Avui la Florinda ha deixat molts homes a terra, i ella, amb el seu plomatge i el permanent somriure vola cap a nous móns on, és d’esperar, l’alegria quedi assegurada. De per vida!

Comentaris

  • La bellesa té tantes formes,[Ofensiu]
    allan lee | 17-12-2011 | Valoració: 10

    i n'hi ha una miqueta aquí i una mica allà, i quantes persones no sabem valorar-la ni trobar-la. Que viva era, la Florinda! Va trobar-se el vas mig ple, i el va degustar- i el va servir als altres- al punt de fresc, amb uns pètals de fer bonic, dins una copa alta i repolida!
    Xapó, Mercè, perquè ens has explicat, en molt poques paraules, el secret de l'alegria. Un conte molt bo.

    Li he dit a la Mercè que et faci una abraçada de part meva, a la presentació, on espero que t'ho hagis passat pipa. ;-))

    silvia

  • Un obstacle que no ho va ser[Ofensiu]
    Unaquimera | 21-10-2011 | Valoració: 10

    El teu relat, malgrat la brevetat de què fa gala com si fos per lliure elecció en lloc d’una limitació imposada ( o sigui, que fa de la necessitat, virtut, demostrant que no li cal més per explicar-se i arribat al lector ), conté tota una vida... però sobre tot, una actitud vital: la d’una dona que no s’ha deixat vèncer per una inicial dificultat aparent, que per alguna altra hagués estat un obstacle insuperable.

    D’alguna manera, doncs, el relat i la seva protagonista han fet la mateixa cursa cap a l’èxit!

    La figura femenina m’ha resultat estranyament familiar, com si parlessis d’algú que conec...
    A la imaginació m’han vingut noms d’actrius conegudes, algunes d’elles ja mortes, alguna altra desapareguda de la pantalla després d’un èxit cinematogràfic degut en gran part a un nas ben tort al qual no va voler renunciar...
    al seu físic tan especial...

    Ben especial va ser la teva felicitació en el dia del meu sant: va suposar un d’aquells detalls que ajuden a que la celebració sigui una mica més rodona, i te l’agreixo molt, Mercè!

    T’envio una abraçada de tardor i retrobament,
    Unaquimera

  • Una història [Ofensiu]
    copernic | 15-10-2011

    molt ben narrada, amb profussió de detalls (el màxim que et pot permetre la limitació de caràcters) Potser és aquesta la gràcia (i l'atractiu) dels bons microrelats: has d'explicar una història anant al gra, sense "rotllo" i malgrat tot que quedin ben paleses les emocions, les vivències i les sensacions. Això és realment difícil però ho has aconseguit amb les teves armes habituals: el poder de seducció de les teves paraules, l'enjogassament de les frases, els dobles sentits, la ironia i un molt petit, petit polsim de lirisme. Enhorabona!
    Moltes gràcies pels teus exagerats elogis. M'ho prendré com una floreta!
    Rep una abraçada ben forta!

  • Tot i que era més agraciada[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 15-10-2011 | Valoració: 10

    que la protagonista del teu relat i tal vegada influenciada pel nom, a mi m'ha recordat a la Florinda Chico.
    Quina importància té la bellesa exterior si no es posseeixen altres valors ?
    Un relat entretingut i molt agradable de llegir.

    Molts petons , estimada Mercè .

    Nonna

  • crohnic | 12-10-2011

    A vegades ens preocupem més de tapar els defectes que no pas de potenciar les virtuts... Un relat divertit, alegre i ben escrit...

  • bon relat mercè[Ofensiu]
    joandemataro | 11-10-2011 | Valoració: 10

    les persones tenen moltes coses per oferir, en un món on es valora massa el físic

    m'ha agradat molt

    salutacions
    joan

  • la vitalitat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-10-2011

    és un arma que sap usar qui no té altres virtuts físiques a la vista, i destacar el seu físic, és una altra eina a fer servir.
    Un relat molt viu, malgrat ens parles d'una morta.
    No sé perquè, mentre llegia he vist l'imatge, encara que sigui de gairell, de la Mary Santpere, mira, no em demanis el perquè.

    Bona feina.

    Ferran

  • Petit retrat viu[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-10-2011 | Valoració: 10

    És un breu però intens retrat d'humanitat. Tendresa, alegria i melancolia. Ella, sigui qui sigui (era un personatge real o una ficció?) M'agradaria saber més coses d'aquesta Florinda. M'has despertat el cuquet. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10