La felicitat arriba amb el correu

Rebo, gairebé a diari, correus amb arxius adjunts. Alguns són reculls d'acudits temàtics, com els de bascos, els de gallecs o els de metges. D'altres mostren fotografies gracioses, grotesques o sorprenents. Són imatges que em provoquen, de vegades, un somriure i en algunes ocasions, una franca riallada. Però les presentacions que proliferen com bolets en bona temporada són les que descriuen, amb tot luxe de detalls, la fórmula de la Felicitat.

La Felicitat, així en majúscules! Un tema tan transcendent, un assumpte que ha fet trencar el cap als filòsofs durant tota la història de la humanitat, que ha suggerit frases cèlebres de personatges importants de totes les èpoques. Tot queda resolt en un no res, en un powerpoint ple de fotografies de sortides o postes de sol espectaculars, de boscos feréstecs i impenetrables, de vistes aèries d'illes caribenyes paradisíaques, de cadells d'animals amb un encís tan irresistible que te'ls enduries a casa. I cada imatge va acompanyada d'una frase brillant, un aforisme enginyós, una sentència contundent, que valorades de forma conjunta configuren el decàleg de la Felicitat. Quan acabes de llegir, encara immers en una aurèola de misticisme semi oriental, el guru de torn t'anuncia que el missatge te'l envia una persona que t'estima i et recomana que enviïs el correu a deu persones més. D'aquesta manera tindràs una alegria inesperada a les 19 h 23 minuts. Però si no ho fas, alguns d'aquests mestres espirituals de via estreta t'avisen de la mala sort que varen tenir una sèrie de persones que no varen seguir les instruccions i varen trencar la cadena.

El problema és que, com que en rebo tants, ara no sé ben bé si per ésser feliç m'he de deixar portar pels meus somnis o conformar-me amb el que tinc, si he d'ésser agosarat o humil com els coloms, si he de confiar en mi mateix o seguir els consells dels meus amics, si he d'escoltar el meu cor o el meu cervell. Segons sembla, hi ha molts decàlegs de la Felicitat, un per a cada persona que no es conforma amb estar viu i tenir salut i s'entesta en perseguir aquest follet trapella esquiu i juganer, aquesta dama alada fugissera que quan més t'hi acostes més s'allunya. Ignoren que la felicitat no és un estat beatífic permanent, si no una suma de moments lúcids de la nostra existència en els que deixem de banda el brogit diari i ,sobtadament, prenem consciència d'estar vius.