La dona del temps (Infidelitat)

Un relat de: ciosauri

No ho reconeixeria ni que em torturessin -és un dir, és clar- però aquest noi sembla una escultura grega, de l'època en què els escultors grecs buscaven la perfecció i quasi l'aconseguien. I no faig cap mal a ningú si me'l miro i hi parlo una mica, no? Tothom necessita petits al·licients per aixecar-se cada matí... El problema és que el temps que fa i el que farà és l'únic tema de conversa que tenim, a més de dir-nos bon dia, jo demanar una baguette i de vegades un croissant de xocolata -tot i que no ho hauria de fer-, ell preguntar-me si vull alguna cosa més, jo contestar que no, ell dir-me quant val i donar-me les gràcies, i repetir tots dos en estèreo els bons dies inicials abans de marxar. Les preguntes i les afirmacions sobre la temperatura, el vent o la pluja -que no li estan mai bé, sempre troba que n'hi ha poc o massa- i les previsions de futur -més aviat pessimistes- no tenen un lloc precís en la nostra breu conversa: poden donar-se d'entrada, intercalades entre el cobrament i les gràcies, o al final. És el nostre únic tema en comú, sí... Per això unes setmanes després de la inauguració de la fleca he incorporat un nou hàbit al reguitzell que ja tinc, i ho he fet per ell: cada dia, abans d'anar a comprar el pa, em connecto a internet i miro en una web de meteorologia com estan les isòbares i com tenim els anticiclons i les baixes pressions. Així aconsegueixo anar més lluny del sí que es veritat o del vols dir? d'abans; la nostra conversa va progressant i guanyant intensitat i podria ser que, abans de l'estiu, puguem intercanviar impressions sobre si hi ha o no hi ha canvi climàtic al planeta. Serà massa!

Comentaris

  • Petits al.licients...[Ofensiu]
    Unaquimera | 24-01-2007 | Valoració: 10

    Infidelitat a què o a qui?
    Potser a ella mateixa, per consolar-se amb el petit al·licient de la breu conversa diària... Potser a ell, per allargar la conversa a base d'impressions esgarrapades, objectives i alienes a tots dos com a persones...
    Potser als estereotips habituals d'intercanvis rutinaris de frases fetes, sense rerefons, sense contingut, sense més intenció que omplir un minut de convivència de paraules per obviar la desconeixença...
    A la lectora, no! A mi m'ha resultat una reflexió molt grata, sincera, d'una persona que no s'amaga la realitat i les esperances, la necessitat d'un contacte i d'un futur...
    A partir d'una anècdota, la teva protagonista edifica un castell! I el va moblant sense presses... gaudint de cada petit al.licient...

    Una bona idea, original, per un relat ben escrit, molt amè de llegir, fidel al teu estil.

    Et faig tramesa d'una abraçada sense pressions, ni altes ni baixes, només càlida,
    Unaquimera

  • una història urbana[Ofensiu]
    Roi Marphille | 14-01-2007

    m'ha encantat aquesta història. Una història urbana de les que m'agraden. Ben estructurada, senzilla. Perfectament creïble.

  • he arribat....[Ofensiu]
    manel | 14-01-2007 | Valoració: 10

    ....a tu pel comentari que em vas deixar en un poema. I ha estat una agradable sorpresa trobar-te.
    M'encanta aquesta falsa senzillesa dels teus textos, però sobretot m'agrada tot el que no dius. Hi ha un món amagat darrera cada microrelat però no ho fas explícit, ho deixes anar lleugerament a mesura que corren les paraules, i sense mai acabar-ho de dir la màgia es produeix just quan arribes al final.
    En aquest concretament estic totalment d'acord amb la gypsy, incloure'l a "infidelitats" és terriblement enginyós.

    Salutacions des de les contrades gironines!
    I un parell de petons que no faltin!

    manel

  • Ho he trobat[Ofensiu]
    | 14-01-2007

    divertit. Com les relacions quotidianes poden amagar alguna cosa més, com podem esforçar-nos per fer anar converses espontànies cap a la direcció que ens agrada més. I això, que ja t'han dit, és curiosa la parsimònia de la relació, com la protagonista es conforma en anar avançant de mica en mica, ja que, donada la situació, intentar anar més depressa seria forçat i brusc, i ella no vol pas desnaturalitzar la relació.

    Sort!

    Dan

  • m'ha encantat[Ofensiu]
    gypsy | 14-01-2007 | Valoració: 10

    tot ell, i aquest final divertit per fer avançar la conversa entre els dos, a poc a poc, dia a dia, sense les presses que acostumen a tenir les relacions actuals tipus flash, voler saber-ho tot de l'altre en una hora?

    M'encanta la parsimònia d'aquesta relació.

    petons

    gypsy

    PD: lo de infidelitat, "només una miqueta", també ho he trobat enginyós.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ciosauri

ciosauri

22 Relats

101 Comentaris

31136 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Nascuda l'any 1957 a Palafrugell, he llegit i escrit des de sempre, però els meus textos no van sortir de l'àmbit familiar fins el 2001, quan em vaig decidir a participar en un concurs de relats de TV3 per internet. Després de trobar el gust a tenir lectors més imparcials he continuat, i ara m'afageixo al que m'ha semblat un gran club de gent lectora i escriptora.
Rellegeixo el que he escrit. Potser us preguntareu: i què li va passar a aquesta dona el 2001? Doncs veureu, treballo en un arxiu i aquest any varem canviar d'edifici, i alguna cosa havia de fer a les quatre de la matinada quan em despertava amb uns ulls com taronges pensant en la feina; alguna cosa sense fer fressa per no despertar a la família, és clar. I d'aquí va venir tot plegat...
mcsauri.blogspot.com.es