La discoteca

Un relat de: Bonhomia

A la taverna d'avui dia,
hi balla el pijisme,
ulls falsos que et miren,
provocant un cataclisme.

Llavors diuen que així sia,
però no hi ha res de romanticisme,
el cos malament respira,
qui balla no és amb optimisme.

Comentaris

  • Una opinió personal...[Ofensiu]
    - | 11-04-2009 | Valoració: 10

    El teu breu poema m'obre un interrogant...
    Romanticisme... en una discoteca??
    Potser m'equivoco, però el veig com una crítica, i així interpreto jo el que tu poetitzes escaridament:
    La gent va a la discoteca i en molts casos s'ho deu passar bé, o almenys això diuen... Però suposo que sovint, n'hi ha que no s'ho passen tan bé com sembla, o com diuen. Encara que possiblement s'ho creuen. Perquè? Doncs senzillament, perquè és el que toca. Han anat a divertir-se... i tenen "l'obligació" de fer-ho. I així, la diversió es converteix en una rutina més. Rutina que per cert, no te res de romàntic... (Música estrident en un ambient carregat de fum... uf!)
    No m'agraden les discoteques, en general, si no és de manera esporàdica. Crec que hi ha coses millors. Més simples, potser, o segur, però més autèntiques i enriquidores.

    Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513925 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.