La darrera mirada enrrera

Un relat de: ainona

Encara no sé a quina estació de tren baixaré, no m'he aturat a pensar-ho. Sincerament, darrerament no pens gaire, per allò de no tornar a caure.
Em mir i veig alguna cosa freda, estranya, amarga i em submergeixo , endins, fins a descobrir-me i desintoxicar-me.
Veig una passa entre jo i l'abisme que anomenen felicitat, on tothom s'hi vol pedre per sempre més. Intent retallar les distàncies, creu-me, però sempre alguna cosa m'ho impadeix. Com si les tres Erínies gregues volguessin fer-me pagar els errors cada vegada que intent avançar.
Per això, m'assec i m'abandon; abandon la meva ment i sonàmbula, passetj pels carrers de la nit més fosca, mentre el vent em despentina els cabells llargs. M'abandon i no pens, i no sent. Perquè ara et mir i no veig res, de tant no sentir, m'he insensibilitzat. Ni amor, ni fàstic, ni res... i si veig, només veig uns ulls que intenten cridar i aturar el temps, però tu també hauràs de fer el cor fort i viure amb els errors del passat i anar canviant.
N'estic cansada d'acabar sempre pensant amb tu i el teu ser i em promet -de nou- que no tornaré a escriure't, no tornaré a plorar-te, a pensar-te, però sé que mai no podré complir-ho perquè quan intent allunyar-me, una darrere mirada enrrera em basta per saber que tu ets el fons, clavant-me els ulls, -mai les paraules, tu no ets dels qui s'arrosseguen- perquè torni a tu...

I mentres passa tot això, jo em vaig insensibilitzant, per no pensar-te i no fer-te això, el pitjor dels teus retrats. Que la nostre amistat és com la lluna, avegades tan plena, i d'altres, tan buida.

Ainona 6.12.05

Comentaris

  • Que...[Ofensiu]
    Underneath | 19-09-2006 | Valoració: 9

    Que la nostra amistat és com la lluna, a vegades tan plena i a vegades tan buida...

    Renoi amb la frase jajaja!

  • hola! uf la felicitat...[Ofensiu]
    mjesus | 21-12-2005 | Valoració: 9

    difícil de trobar. Sembla que piquem la mateixa pedra sempre oi?
    m'agrada:
    ...m’assec i m’abandon; abandon la meva ment i sonàmbula, passetj pels carrers de la nit més fosca...
    una imatge molt expressiiva.
    Ah! gràcies pels comentaris i endevant!

  • _shamandalie_ | 13-12-2005 | Valoració: 10

    Jo en un relat tan impresionant com aquest hi subrallaria frases boniques :P i despres me les apuntaria a una llibreta, i de tant en tant les llegiria per somriure i recordar moments, i x plorar si cal... és preciossssssss!!

  • Punkboy | 13-12-2005 | Valoració: 9

    m'a agradat molt el que has escrit e tingut sensaciones con les d aeuestt text i per aixo ma agradat tant ;)

  • Feia molt que no penjaves res![Ofensiu]
    pseudo | 13-12-2005

    M'ha alegrat molt veure un altre relat teu!

    Sobre l'escrit, hi ha dues idees que m'han encantat:

    -"Una darrere mirada enrrera em basta per saber que tu ets el fons, clavant-me els ulls"

    -"La nostre amistat és com la lluna, avegades tan plena, i d'altres, tan buida."

    A veure si et podem llegir més sovint!

  • Dóna de més[Ofensiu]
    filladelvent | 13-12-2005

    Està ben escrit, té bones idees (tot i que poc originals, certes i constants en tothom), però crec que no t'hauria costat gaire desenvolupar-ho una mica més... sí, crec que pot donar de més i em sembla que ets capaç d'escriure més i millor. No ens deixem arrossegar per impulsos: no escrivim només per desfogar-nos... que també; però ja que ho volem publicar i er tant donar a conèixer a altra gent, fem-li una revisió, donem-li la volta, pensem en cada paraula...

    Una coseta respecte a ortografia: enrere no pot portar mai dues erres... recorda que les dues erres (RR) només es posen entre vocals.

    Et contninauré llegint,

    -Filladelvent-

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ainona

ainona

20 Relats

77 Comentaris

27499 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
De res te'n panadesques.
Qui no gosa callar-se
l'esperança no mareix.
Un altre mot de sort tan vana.

Pensa
com mirares la llum més pura.
Viu
la fúria de no creure't.

Digués que sí. L'absència corromp.
Torna a fer sempre la primera passa.

Isidre Martínez Marzo, La primera passa