Cercador
Sense títol
Un relat de: ainona- Compartir:
Telepàticament te consumia.
En cada anhelada tastava cada raconet
per mi inòspit i t'alliberava de mots innecessaris,
roba pesada i rutina desesperant.
T'omplia
(o t'intentava omplir)
sa vida amb retalls de moments àlgids
i migdiades morboses.
Te mossegava
i mai te negaves a arrosegar-te per jo.
Ara però,
sóc jo qui pareix una serp desgastada
i pag es càstig d'una puta nit de mala lluna
que és menys que res per mi,
i més que massa per tu.
Comentaris
-
ainona! és normal[Ofensiu]micanmica | 27-08-2008 | Valoració: 10
que no m'haguessis llegit abans, perquè fa ben poc que sóc a relats... des d'aquest estiu (que és quan no t'has connectat no, m'has dit? haha llavors hem coincidit ara...) i m'ha agradat molt descobrir-te amb poemes com aquest! m'encanta sobretot el toc balear amb què són escrits, els fan molt més personals i, per què no? dolços! una abraçada
-
he trobat un títol per la meva lectura[Ofensiu]Joan G. Pons | 27-08-2008 | Valoració: 10
La lectura del teu relat m'ha suggerit un títol i una reflexió. Em permeto fer un canvi en una frase teva: "rutina pesada, roba desesperant".
-
Molt bé, molt bé...[Ofensiu]Unicorn Gris | 26-08-2008 | Valoració: 9
És un relat agradable de llegir, sobre la dona decepcionada de l'amor, melancòlica, insatisfeta, un tant depressiva... La vida és dura, i l'amor també... ;-)
En tot cas, ara que tinc un pelet d'indigestió, agraeixo un relat curt i fàcil de digerir, que sempre va bé.
Una abraçada!! -
El relat d'una noia...[Ofensiu]Cincdos | 27-01-2008 | Valoració: 10
no hi ha nits perfectes, sense la imperfecció
no hi ha lluna, sense sol
no hi ha amants, sense amics
no hi ha dones, sense homes
no hi ha res, sense tot.
diari d'un boig.
agafa'l per on vulguis.
petons!
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
20 Relats
77 Comentaris
29313 Lectures
Valoració de l'autor: 9.58
Biografia:
De res te'n panadesques.Qui no gosa callar-se
l'esperança no mareix.
Un altre mot de sort tan vana.
Pensa
com mirares la llum més pura.
Viu
la fúria de no creure't.
Digués que sí. L'absència corromp.
Torna a fer sempre la primera passa.
Isidre Martínez Marzo, La primera passa