Cercador
Vital
Un relat de: ainona- Compartir:
Vital
Jo no sóc poeta.
de fet mai he aspirat a ser-ho
però m'he inspirat amb les construccions
de matins de solitud
i d'horabaixes aigüalits
de tu
de fum
de renous de nins
que juguen a sa plaça,
de dones a n'es mercat
que compren peix
a deu,
a vint euros el kilo,
de padrins que omplen es bar,
de colors:
blau
verd
gris
vermell.
Jo no sóc poeta.
però escric perquè visc
i sent que no puc aturar cap mot,
cap mà,
cap llapis,
ses ganes de dir i cridar i sentir i viure
i sobretot de xuclar i exprimir i esnifar
tot lo que m'envolta
i poder dir:
Jo no sóc poeta;
Visc poèticament.
Comentaris
-
M'agrada el relat... crec que està bé.[Ofensiu]Unicorn Gris | 14-04-2009 | Valoració: 8
És un bon relat, ainona, et felicito. Té les seves virtuts. A més, té l'encant de les coses senzilles a mig fer.
Crec, mantenint que és un bon relat, que li falta una mica de material, d'embalum... és massa senzill, li aniria bé tenir més elements... però bé, això dir-ho és fàcil i fer-ho no tant...
Malgrat tot, et felicito per tenir més bona nota que jo (tot sigui dit, encara que jo els tinc en més bon nombre... els relats el nombre de relats, vull dir).
T'animo a seguir endavant i a fotre-li canya.
Una abraçada!! -
Aniversari[Ofensiu]Maria Sanz Llaudet | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
-
uo![Ofensiu]Aqueixa de Justsuquines | 07-09-2008
confitet ja tornes ser per aqui......
quin gust!! irrí!!!
i aquest fill teu, des qui ja me n'havies xerrat....idoi m'ha encantat! i tens sa raó, per subjectiva q sigui sa meva opinió, i la tens tota. Jo me simpatitz amb tu des des moment q na Cati me va comentar s'existència d'aqst infant...
moltes besades i estudia molt...
l´Autor
20 Relats
77 Comentaris
29306 Lectures
Valoració de l'autor: 9.58
Biografia:
De res te'n panadesques.Qui no gosa callar-se
l'esperança no mareix.
Un altre mot de sort tan vana.
Pensa
com mirares la llum més pura.
Viu
la fúria de no creure't.
Digués que sí. L'absència corromp.
Torna a fer sempre la primera passa.
Isidre Martínez Marzo, La primera passa