Cercador
II
Un relat de: ainona- Compartir:
Call, atenta a cada paraula teva,
Atònita i amb ulls indecisos
Te mir amb ànima entregada.
Puc dur-te per camins obscurs,
Puc seure’m i oblidar-te,
O deixar que totes ses passes les façis tu.
Sé curar-me ferides que segur
Mai t’ has immaginat,
Amb un poc de saliva i sal.
M’he construït un castell
Plè de herbes i sentiments,
I asseguda a sa vorera, t’esper.
Comentaris
-
quin poema[Ofensiu]micanmica | 27-08-2008 | Valoració: 10
tan preciós... només puc dir-te que m'ha captivat de valent. moltes felicitats! desprèn una tendresa i uns sentiments que plasmes molt bé en tots els versos. un petó
-
Té alguna cosa d'especial, el relat...[Ofensiu]Unicorn Gris | 26-08-2008 | Valoració: 9
És simpàtic i ben fet. Li faria alguna petita millora, però té aquesta xispa especial dels bons relats. Un diamant en brut bastant polit.
Crec que a vegades val la pena asseure's a disfrutar del que hi ha, en comptes d'enyorar el que no hi ha...
Una abraçada, ainona!! -
Molt maco[Ofensiu]pseudo | 07-10-2005 | Valoració: 9
I ben cert, que fas bé d'esperar!! ;)
-
ola ninaa..[Ofensiu]Aqueixa de Justsuquines | 13-09-2005
I ress... D'aquests dos nous, només dir-te que te veig sa mica de tristor d'aquesta de sempre... Però que m'han agradat, aquest més q es 1er, i això darrer, es comiat...més q res!
Asseguda a sa vorera, t'esper...
(Serà per sa importància q està a punt de tenir sa vorera arreu de la mar dins sa meva vida? és possible, com tot.)
Valoració mitja: 9.5
l´Autor
20 Relats
77 Comentaris
29281 Lectures
Valoració de l'autor: 9.58
Biografia:
De res te'n panadesques.Qui no gosa callar-se
l'esperança no mareix.
Un altre mot de sort tan vana.
Pensa
com mirares la llum més pura.
Viu
la fúria de no creure't.
Digués que sí. L'absència corromp.
Torna a fer sempre la primera passa.
Isidre Martínez Marzo, La primera passa