Verd-marró

En un instant tot ha fet un gir, inesperat,
De tres-cents seixanta graus,
Un calfred instantani
Que m'ha gelat.

He relliscat sobre un sòl humit
De il·lusions perdudes,
Però ara poc importen les frustracions,
No tenc temps per frustrar-me.

Prefreixo deixar que la calor agobiadora
De l'estiu d'aquesta illa
Em façi seva,
Que les hores pasin, en calma.

Prefereixo pensar que aquest temps passat
Ha estat maravellós,
Que les estones compartides
No han estat una perdua de temps.

Prefereixo imaginar que de nou,
Sóc jo, no tu, (què importa el que pensin els altres?)
Que no tot el que m'has dit ha estat mentida,
Que tu també algún cop has sentit aquesta agonía.

No has aconseguit, de moment,
Humitejar el verd-marró d'aquets ulls
Que et miren sense saber que senten,
Que et parlen concients dels buits que deixes.

Si no vull perdre l'oportunitat
De tornar a somriure,
He de desfer-me de les excuses
Que ens han lligat, dia a dia.


Ainönâ... 23.6.05