Verd-marró

Un relat de: ainona

En un instant tot ha fet un gir, inesperat,
De tres-cents seixanta graus,
Un calfred instantani
Que m'ha gelat.

He relliscat sobre un sòl humit
De il·lusions perdudes,
Però ara poc importen les frustracions,
No tenc temps per frustrar-me.

Prefreixo deixar que la calor agobiadora
De l'estiu d'aquesta illa
Em façi seva,
Que les hores pasin, en calma.

Prefereixo pensar que aquest temps passat
Ha estat maravellós,
Que les estones compartides
No han estat una perdua de temps.

Prefereixo imaginar que de nou,
Sóc jo, no tu, (què importa el que pensin els altres?)
Que no tot el que m'has dit ha estat mentida,
Que tu també algún cop has sentit aquesta agonía.

No has aconseguit, de moment,
Humitejar el verd-marró d'aquets ulls
Que et miren sense saber que senten,
Que et parlen concients dels buits que deixes.

Si no vull perdre l'oportunitat
De tornar a somriure,
He de desfer-me de les excuses
Que ens han lligat, dia a dia.


Ainönâ... 23.6.05

Comentaris

  • Caaa..[Ofensiu]

    Caaa nina i és ben necessari aquest cafetet que mos devem... Ai nina, idò si, serà vera que més val somriure perquè ha succeït...quan ja s'ha acabat...bé, mem quan quedam!bESADESSSSSS

  • Quant de dolor... [Ofensiu]
    pseudo | 20-07-2005 | Valoració: 10

    Però sense perdre la esperança, i fa recordar la frase: " No ploris per que ha acabat, somriu per que ha succeit"

    P.D: et vaig deixar un missatge al forum, que crec que no vas llegir, fent referencia al teu ultim comentari... deia algo aixi: com més siguem per a posar el nostre granet de sorra, més podre'm aconseguir!!

    una abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ainona

ainona

20 Relats

77 Comentaris

27502 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
De res te'n panadesques.
Qui no gosa callar-se
l'esperança no mareix.
Un altre mot de sort tan vana.

Pensa
com mirares la llum més pura.
Viu
la fúria de no creure't.

Digués que sí. L'absència corromp.
Torna a fer sempre la primera passa.

Isidre Martínez Marzo, La primera passa