V

Torn aquí
-després de molt temps-
perquè me n'oblid
quan crec que tot va bé.
I ara,
que sent com
alguna cosa tremola
me desfaig entre paraules
que s'aboquen desmesurades
per damunt s'aire tou
d'aquesta migdiada.

Els horabaixes grisos
foscos i buits
comencen a extraviar-se
però queda entre les rejoles
una brutor infinita
d'un passat deshabitat
mancat de companyia.