Sense títol

Un relat de: ainona

Sense títol

Me n'hi jug un peu, un dit de la mà esquerra,
Un ull, tres dents i l'orella dreta
A que ara, a n'aquest precís instant de vesprada de juny,
Ets pensant amb mi.
M'hi jugaria una costella que ara,
Siguis on siguis,
Tens insomni (com jo!)
I restes els dies que queden per tornar a trobar-me
(65, ni més, ni menys).

Sé i afirmaria que vols tornar a veure'm,
Tocar-me
Llepar-me
Menjar-me amb els ulls
I que jeus insatisfet en un llit de relació insatisfeta
Que saps que ja no et durà enlloc.
M'hi jugaria un peu, un dit de la mà esquerra,
Un ull, tres dents i l'orella dreta
I potser,
Qüasi segur,
Possiblement
Quedaria mutilada
Per imbècil i puta ingènua.

A.

Comentaris

  • És un escrit divertit.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 02-02-2009 | Valoració: 9

    Aquest article "Sense Títol" (em recorda a Andreu Buenafuente) és simpàtic i fa passar una bona estona, malgrat ser bastant curt.

    Jo també tinc enyorança de certes persones; en alguns casos, d'algunes que no les tornaré a veure. A qui m'encantaria tornar a veure, si fos possible, és a la meva ara ex-companya Elionora (nom en clau), però la seva família no m'ho permetria.

    Jo sóc una persona de poc èxit amb l'amor, i per això, aquest sentiment d'enyorança que tu plasmes en poema el sento sobretot amb amics, i rarament amb companyes ni amants.

    Bé, com veus el poema em suscita emocions. Felicitats. Salut!!

  • Cru com la vida mateixa!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 27-12-2008 | Valoració: 9

    Pobra companya teva, que t'enyora, i que tu no l'enyores tant (és un dir).

    Al capdavall, el relat té la seva raó. Hi ha gent antipàtica des de sempre, i a vegades, més val ser ferm en la vida, i ser tenaç.

    Està bastant bé el relat. Salutis!!

  • xul.la q ets![Ofensiu]

    I m'agradaria molt sabre si sa hipòtesi final hagués estat certa.... si, no? te vull veure ja!


    fa fred?

    i on són ses flors blaves?


    (m'ha agradat molt es poema, tens una forçada)

    besades confit!

  • Molt bo![Ofensiu]
    annah | 31-08-2008 | Valoració: 10

    Un final que no esperava gens ni mica!
    M'has sorprès! jeje

    A vegades l'amor ens fa ser ingènus i imbècils!
    Però poder acabar mutilats és el preu que s'ha de pagar per aquesta confiança a cegues!

    Un petonet!

    Anna

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ainona

ainona

20 Relats

77 Comentaris

27499 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
De res te'n panadesques.
Qui no gosa callar-se
l'esperança no mareix.
Un altre mot de sort tan vana.

Pensa
com mirares la llum més pura.
Viu
la fúria de no creure't.

Digués que sí. L'absència corromp.
Torna a fer sempre la primera passa.

Isidre Martínez Marzo, La primera passa