La Ciutat de la Providència

Un relat de: Bonhomia

Sense cap causa estimada i sense sentits, l'Ombra corre en totes direccions. Vol fer mal.
La Ciutat sencera resa perque s'acabi el món. Tothom és a casa seva, menys els vagabunds que omplen places grosses i petites. El cel comença a estar d'un color rosa difuminat, i, ben aviat, aterra l'Ombra:
-Ja podeu tenir por, ja! Tots els vostres somnis seran transformats en malsons!
Els vagabunds corren pel carrer però perden les forces. La gent, a casa seva, es queda sense llum. Tothom s'adona de que qualsevol acció voluntària serà castigada.

A casa la Marta, tot són crits de les criatures, crits apagats. Ella no mou ni un sol dit. No vol fer res. A fora comença a plovisquejar color rosat. Qui ho admira, sent dolor. I poca gent se'n pot estar.
El pont del riu s'ha destruït. L'aire, cada vegada és més fred. Les sirenes de la policia i les ambulàncies ja no sonen.
-Maleïts humans! Jo us vaig crear perque us comportéssiu com a fills meus i devots! Ha expirat el termini! Heu fet cas a polítics, a profetes, a científics, fins i tot us heu creat els vostres propis déus! Però a mi, ni cas!
Segueix plovent.
-Us heu creat la vostra pròpia justícia! També us heu destruït! Jo havia arribat a plorar per vosaltres, però amb les vostres mentides em vau arrencar el cor i em vau omplir de ràbia! El que més desitjo ara és que moriu tots, fills de l'ombra, que sóc jo! Us vaig regalar un Sol! Us vaig regalar els Dies i les Nits! Tot en va!

La Ciutat de la Providència és l'única que ho comprèn, tot allò. La resta del món al.lucina com mai, i de dolor. Són uns temps en els quals poca gent es pot fer la idea de que hi hagi un apocal.lipsi. Però ha arribat el moment, i l'Ombra ha dictat sentència. Tres segons durant els quals tots els habitants de la Ciutat fan una mínima reflexió i s'adonen que són culpables. Al quart segon ha mort el món.

Comentaris

  • molt ben parit[Ofensiu]
    Urepel | 04-01-2007

    Molt bó, dels que et posen el nus a la gola i t'encurioseixen.

  • Apocalípsi![Ofensiu]
    Unaquimera | 04-01-2007 | Valoració: 10

    Una ciutat en situació límit, com de vegades alguns de nosaltres; unes persones amenaçades per l'Ombra, com tantes vegades ens arribem a sentir; un final, un acabament sense promeses de renaixement ni de continuïtat: aquesta és la vida mateixa!

    L'Ombra em recorda el pas del temps, que clama, inexorable, mentre el Dolor produeix la lucidesa.

    Un apocalipsi fantàstic!

    Et desitjo que també resulti, per a tu, fantàstic l'Any Nou que acaba de començar...
    Unaquimera

  • Esperem no viureu mai....pànic[Ofensiu]
    Naiade | 31-12-2006 | Valoració: 10


    Un relat magnífic i aterridor. M'ha enganxat des del principi, i l'he llegit d'una tirada.
    Només una imaginació privilegiada, pot dur a terme una descripció tan acurada del que podria ser un apocal·lipsi. M'ha portat a recordar Sodoma i Gomorra, o la fi de l'Atlántida tema que sempre m'ha apassionat.

    Una forta abraçada i els meus millors desitjos pel 2007. Espero estarem en contacte

    Naiade

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513832 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.