LA CASA TRAMPA

Un relat de: Sergi Elias Bandres
LA CASA TRAMPA

De roca el cor,
de veu àcida.
Em mira el mort,
la creu màxima.

De boda de tort,
de mel milionària;
sempre està de sort...
l'assassí perviu, a la cabana
blanca i gran,
dura com
la seva massacre.

Maleït magnat...


Sergi
Cinc de Juliol del Dos-mil dinou.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: