La capsa de Pandora

L'esperança és així...
obrir la capsa de Pandora, on hi ha de tot... corrupció, pobresa, malalties, fam, dolor, desesperació, i més... i ho has aconseguit, amb aquest sonet tan especial, que tot és una "merda", en aquest món.
M'ha agradat llegir aquest... Atlantis.
Salutacions...
Perla de vellut

ple de ritme, amb una rima magnífica i colpidor de tan real. Tens raó, hi ha tantes tragèdies al món que costa trobar algú o alguna cosa que venerar, que ens aporti confiança per anar superant els trams, no sempre fàcils de la vida. De vegades, sents una tristor infinita en veure que tot allò en el que crèiem ens ha decebut.
Però, com tu molt bé dius, només queda una corda a la que agafar-se: l'esperança.

...els principis dels temps el ser humà ha fet de tot i quasi mai res bé. Ara amb la informació que tenim sembla que tot s'acumula i n'hi ha més, però següeix sent el de sempre, lluita pel poder i els diners, res més.
Bona reflexió del món que ens envolta, però és tan difícil que tothom es posi d'acord i acabar amb la bruticia que hi ha. Quantes revolucions hi han hagut i al final tot ha quedat com abans.
Una abraçada.

Ve't aquí un vers que rima - cop n'hi han menys -i gens carrincló - ho són masses per aquí, me'l tornaré a llegir

Aquesta capsa està massa plena, vessa el seu contingut i no és massa agradable veure'l, ni olorar-lo. De totes maneres, cal tenir esperança, pensar en el sentit comú, en el seny com a sortida. M'alegra molt llegir-te de nou. Una abraçada, endavant, cadascú en allò que sap (tu, a fer poesia!) i això, una abraçada.

Aleix