Cercador


Llista categories

La bossa de la brossa foradada

Un relat de: Karkinyoli

L'inventor de coses inútils està veritablement emprenyat. Avui li han denegat -com sempre passa - una de les seves propostes. Serra les dents de ràbia quan recorda els somriures burletes d'aquells que han avaluat el seu nou invent. Colla d'ingrats! Ha estat molts mesos fent plànols, escrivint i pensant alguna cosa que pogués revolucionar el món, i creia que ho havia aconseguit. Estava convençut que la bossa de la brossa forada li aportaria fama i diners. Creia que d'aquí poques setmanes tothom voldria tenir una d'aquestes bosses a casa seva i ell, per fi, podria gaudir del reconeixement que es mereix després d'anys i anys de feina.

La bossa de la brossa forada té una utilitat ben clara: serveix per llençar-hi tot allò que no volem, no podem, o no hauríem de llençar.

Quantes vegades ens hem desesperat buscant el paperet on havíen anotat aquell número de telèfon que busquem? Quantes vegades ens hem sentit frustrats perquè hem recordat que vàrem llençar-lo? Quantes vegades hem hagut de repetir algun tràmit burocràtic perquè hem fet desaparèixer el document necessari? Quantes vegades ens hem sentit tristos i idiotes per haver llençat aquell petit ornament de record?

Si tots i cadascun de nosaltres tingués una bossa de la brossa foradada a casa, això no passaria, podríem recuperar tot allò que necessitem a l'instant, i encara més: podríem sentir el plaer de llençar tot allò que no ens agrada però que és imprescindible.

L'inventor de coses inútils decideix anar a passejar, es distreurà i podrà pensar com millorar el seu invent. Sense adonar-se, es troba davant d'un gran edifici que fa poques setmanes encara era en construcció. Dalt de la porta hi ha un gran rètol lluminós que hi diu: centre comercial. Atret per la música i la remor que se sent, hi entra. Què hi deu haver allà dins?

Quan surt del centre comercial, l'inventor de coses inútils és en un altre món. Ara sap per què els seus invents mai no han tingut èxit allà, al centre comercial, hi ha un munt d'aparells d'altres inventors; tots són molt millors que els seus i molt més útils.

Malgrat tot, lluny de desanimar-se, l'inventor de coses inútils pren una ferma decisió: treballarà de valent per poder veure, algun dia, els seus aparells exposats al centre comercial.

Comentaris

Afegir comentari
  • Ho he dit altres vegades[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 25-02-2009 | Valoració: 10

    Ho sento, ja sé que em repeteixo, però, m'agraden els relats humorístics amb aquest punt d'absurditat. O, ben mirat... potser no es tan absurd aquest invent.
    - Joan -

  • Paradigmes[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-11-2007 | Valoració: 10

    Abans de res: Me n'alegro de què els dies bojos hagin quedat enrere... i que puguis estrenar uns altres, tal com tu vulguis que siguin!

    Avui he pensat que començar pel començament sempre sembla una bona opció: m'ha semblat que podia resultar interessant llegir el primer text que vas publicar. A més, en veure el títol, ja no he pogut resistir la temptació!

    M'he trobat amb un relat humorístic, per descomptat: domines aquest camp absolutament.
    Sense cops ni sotracs, saps tocar les tecles de la ironia, del realisme absurd, de la contradicció aparent tan típica dels humans.
    La idea inicial que dóna títol i raó de ser a la narració m'ha semblat genial: tinc tantes coses, d'aquestes que tu anomenes, que hauria de llençar!
    Al final, enfrontada al paradigma entre la individualitat i el col.lectiu, entre la imaginació i el consumisme, entre creativitat i utilitarisme, entre l'autenticitat i la imatge pública, ... em penso que el munt d'objectes i d'idees a llençar ha augmentat de volum considerablement!

    T'envio una abraçada ferma i un somriure ben ample,
    Unaquimera

  • Hola Arbequina![Ofensiu]
    Karkinyoli | 07-10-2007

    Moltes gràcis pels teus comentaris, acabo d'aterrar a relatsencatalà i em fa il·lusió veure com anirà tot. Això de l'estil quimmonzonià, potser tens raó, sovint escric d'una tirada i a la feina i per això sempre hi ha frases tant curtes...
    Fins aviat"

  • Abans[Ofensiu]
    Josoc | 07-10-2007

    d'arribar els tres últims paràgrafs, estava decidida a suscriure el teu invent.

  • Hola[Ofensiu]
    Arbequina | 07-10-2007

    M'ha agradat força aquest relat. És simpàtic, enginyós, i està ben escrit. L'estil, però, és molt quimmonzonià. No és un demèrit, però me l'ha recordat potser massa.

    Una abraçada de l'Arbequina.

l´Autor

Karkinyoli

33 Relats

52 Comentaris

29559 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits
Biografia:
Ara ja us puc dir que vaig néixer el 10 d'abril d'un any que acaba en 4. Sempre he estat àries, i fa uns anys, vaig esbrinar que el meu ascendent també és àries. Des d'aleshores, que m'he permès ser un pèl més nerviosa per no haver de contradir els astres.
Vaig estudiar filologia i treballo a aquell lloc que tothom critica. Sempre he estat a Sants on m'agradaria poder-hi tornar sempre .Espero que gaudiu de mi amb les meves paraules i us oblideu dels fruits secs que porto a dins.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >