L´ILLA DEL FAR

EL FAR DE L¨ILLA
·
Una vegada fa molts anys vaig passar uns dies en un far. Era a l'Illa d´Olanda Suècia. L'Illa referida és famosa pels seus molins, més jo vaig trobar en una punta de les perdudes,que quasi no surt al mapa un far.
La que vivia en el far una dona jove d'ulls blaus i cabell trenat de color roig ens va llogar una habitació. Era una mica hippie i ens va explicar que d'això vivia tot l'any. No semblava gastar gaire.

Ens va fer el menjar, tenia un hort que per impossible que semblés hi conreava una mica de tot. El seu marit mort ens va explicar' va fer- hi portar terra i si el tenia ufanós. Tenia un pou o més ben dit una cisterna on guardava l'aigua de la pluja. També tenia una barca molt vella amb motor. La feia servir com a transport i per pescar. Ens va agradar tant que hi vàrem passar tres nits. Jo i els meus fills vàrem tenir la sort de poder acompanyar - la a treure uns bertrols que tenia en una boia no gaire lluny. Va treure escamarlans i també un parell de llagostes que ens vàrem cruspir junt amb els musclos que el meu home va recollir per les roques. No he menjat res tan bo. La Karin era riallera i li agradava la música.
Tenia un vell piano en una habitació del far, he de dir que el far era bastant gran. Moltes vegades he pensat en ella, em pregunto si encara està sola o viu acompanyada. En marxar em va regalar una petxina molt gran que encara conservo.
Ens vàrem felicitar per Nadal uns tres o quatre anys. Jo li vaig dir, tornarem, més no he tornat a Suècia. Se que algun dia ho faré. Si és així aniré a veure si el far que no fa llum . Segur encara hi trobo l'escalfor de la Karin, i la seva única l'habitació de lloguer , ella deia que en dies de tempesta es podia escoltar els planys dels nàufrags ofegats contra les roques, era una mica bruixeta tambè i molt bonica.