L' Àngel Gabriel

Aprens a comportar-te però no saps perquè. T'has fet gran. Els records desapareixen. Abans no prenies tant cafè. Vius realment angoixat, viciat al tabac i al cafè.
Tens un trauma: el de l'ull dret. El vas perdre d'una ganivetada i el portes tapat. Quan la teva mare te'l va clavar només tenies 3 anys, i això si que ho recordes bé, doncs és el teu gran trauma.
Tu: - No sé què fer.
Maria: - A mi no m'agrada fer apologia de res.
Tu: - Això és un cop calent a l'ànima.
Maria: - Va. Vés al cel. Allà de ben segur que hi estaràs bé, no creus?
Tu: - Si.
Maria: - Doncs ja saps... et cuidaran els àngels...
Tu l'interromps: - No vull saber res de cap àngel!!!!
Maria: Això és perque no coneixes a l'Àngel Gabriel...
Tu: - Que et donguin!! Que et donin...no puc més... MERDA!!! ... m'he de suïcidar... no... nooo...

La Maria se n'ha anat... oh no... déu méu... com puc sortir d'aquest súperlaberint interminable i plè de penes...

Un catorzè pis. A l'instant, pràcticament.