JUSTÍCIA - 03 - Aventures

Un relat de: kefas

Ho anava a dir quan em va tallar la seva veu rovellada, "Absolt!, se'n pot anar!'". Vaig quedar de pedra, "Però senyorívol, encara no he al·legat" digué jo amb un fil de veu. "Que foti el camp, li he dit!", va bramar.

No m'hi vaig pensar més i, amb la maleta que havia preparat per anar a la presó, vaig sortir de la sala. Ara no tenia on dormir. Sabia que a l'edifici hi havia una presó amb llits i cap allí em dirigí. Era el meu dia de sort, el mosso era del meu poble. En Miquel, corpulent i baixet, tenia una veu poderosa. Sabia que per ser mosso cal que tinguis una cosa alta. Ell hi tenia la veu.

Va deixar que m’instal·lés en una cel·la amb dos llits. Quan agafava el son, un soroll em va despertar. Era un senyor que s'estava ficant al llit del costat. En Miquel em va dir "Oi que no et sap greu?, en Juli és una bona persona, ha robat la cartera al jutge per poder passar la nit aquí". Vaig pensar que tenia molta sort.

Pel matí, a en Juli el varen deixar anar. Va resultar que havíem fet el servei militar a la mateixa unitat de infanteria i per això sabíem les mateixes cançons. Per celebrar-ho decidirem anar a esmorzar plegats. El bar no es cap cosa, vaig pensar en entrar-hi, però quan vaig veure la cambrera, el meu pensament va canviar.

Era la Margalida d'Alaior. La vaig conèixer dalt del Matagalls un dia que feia tant de vent que ens aguantava inclinats quaranta cinc graus sobre el terra. Jo em vaig oferir per fer-li de matalàs per si el vent parava. I el vent va parar. Em vaig trobar amb la cara entaforada entre els seus pits. Quan et passa una cosa així, no ho oblides mai més. La Margalida tampoc ho havia oblidat. Ni això ni que al refugi li havia pispat un braçalet d'or. Naturalment, ho havia explicat al seu pare, el jutge.

El que no sabia és que m'acabava d'absoldre de robar un braçalet perquè estava fart de sentir-me dir-li senyorívol. Va entendre que el seu braçalet estaria més segur si ens casàvem. Ara visc amb ella i el jutge. En Juli ens fa de jardiner.

Comentaris

  • alegre[Ofensiu]
    Atlantis | 19-01-2021

    Avui m’he llevat amb sort. He pogut llegir un parell de relats (un el teu) que m’ha fet somriure i això va bé per el temps que corren...Amb final feliç.

    Un goig llegir-te

  • Pobre jutge[Ofensiu]
    Montseblanc | 18-01-2021

    Divertit, àgil, irònic... La protagonista femenina té un nom com de princesa de conte de cavallers i dracs.

  • entretingut[Ofensiu]

    un relat divertit i original.

  • El robatori d'un braçalet [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-01-2021 | Valoració: 10


    Una aventura molt entretinguda i picaresca, que intervenen diferents personatges en unes accions molt inverosimils. Molt interessant i alguna cosa divertida a la vegada.
    Enhorabona Kefas....
    Saluts i fins a l'altra...

    Ah, sí quan pugues i tingues temps en la meua pàgina... hi ha alguna cosa interessant.

  • Jutge senyorívol.[Ofensiu]
    SrGarcia | 09-01-2021

    Un relat rocambolesc, irònic i divertit. De fet, sembla la paròdia d'una novel·la d'aventures.
    Molts personatges per a tan poc espai: el jutge senyorívol, la seva filla, els dos pintes i el mosso.
    La sort que tot acaba bé, com bon conte d'aventures, amb un final romàntic encara queda millor.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: