Just a gigoló

Un relat de: Sol_ixent
Aparentment ho tenia tot: una parella estable, un físic envejable, estudis universitaris i una bona feina. No obstant això, tenia un secret. Quelcom que mai ningú -ni el seu més íntim amic- podria sospitar.

Ella jeia adormida i extasiada per la màgia que l'havia envoltat aquella nit. Mai ningú l'havia fet sentir així, ni en el millor dels seus somnis. Temps ençà, li hauria estat impossible imaginar que un estrany fos capaç de tractar-la alhora amb tanta tendresa i passió.

Malgrat el cansament tenia bon aspecte. El reflex al mirall del lavabo li retornà la seva imatge real: trenta anys, que ja s'endevinaven en aquelles insípides arrugues del voltant dels ulls. Aprofità per treure el seu necesser de la bossa i afaitar-se, ja que abans no havia tingut temps. Havia de ser al carrer en menys de cinc minuts.

Van ser les seves amigues qui la van esperonar a trucar-lo. Una d'elles havia fet ús dels seus serveis, i el recomanava a tothom qui estigués interessat en el tema. La veien tant deprimida d'ençà de la seva separació, que van creure que aquesta seria la millor solució. Així que durant una intensa i llarga nit de whisky i soledat va armar-se de valor i va marcar el número del seu mòbil. La setmana entrant vingué la primera trobada, i no fou pas la darrera.

Sigil•losament, agafà l'americana i totes les seves coses i comprovà que ella encara no s'havia despertat. La besà suaument al front -encara mig amarat- i tancà la porta tant suaument com pogué darrera seu. Tenia el cotxe aparcat just davant de l’edifici, igual que cada dia que hi anava. Ja passarien comptes a la propera cita.

Entre lleganyes i una terrible sensació d'alleujament, obrí els ulls. Ell ja havia marxat, com sempre. Amb el tacte de les seves mans encara recorrent-li el cos es ficà a sota la dutxa. L'aigua calenta començà a rajar amb força. En tancar els ulls s'imaginà que ell la besava. Primer el coll, després els pits... i s'aturava al melic. Ara era la seva pròpia mà qui resseguia totes i cadascuna de les corbes del seu cos, arribant al cap de poc allà on a voltes tot s'acaba o comença, depèn de com es miri. La humitat es confonia amb l'aigua, i el xiscle de plaer amb el so inoportú del telèfon.

Estava sol a casa. Ella havia marxat devia no fer gaire a treballar. Una trucada del Joan per anar a veure l’última d’en Hugh Grant a la tarda, trencà el silenci. Total, aquell era el seu dia de festa al bufet...

La Maria li deia de quedar a la tarda per anar de compres i fer un cafè en aquell centre comercial que havien obert feia poc més d'un any. Acceptà, perquè avui no hi havia gaire feina a la perruqueria. A més, feia molt que no es veien i tenien moltes coses noves per explicar-se! S'eixugà ràpid amb la tovallola i es vestí a corre-cuita. Tenia encara moltes coses a fer.

A les sis en punt era davant la porta d'aquell cinema que no feia gaire que havien inaugurat. Amb aquella camisa negra de ratlles que li havia regalat la seva xicota l'any passat per Reis i uns texans, estava més irresistible que mai.

A dos quarts de set, veia aparèixer des de lluny a la Maria, tan bonica com sempre, però que per variar feia tard. Al final els plans havien canviat, i anaven a veure una pel•lícula d'aquelles que tant els agradaven: home coneix a dona però ell no vol més que sexe; ella n'està completament enamorada i cau en una profunda depressió. Sembla ser una història universal, que també pot invertir-se.

Quan s'encengueren els llums i tothom s'aixecà de la seva butaca, dues mirades que es coneixien perfectament s'entrecreuaren. Però una forta punxada a l'estómac els recordà que ara eren uns simples i anònims desconeguts.

Comentaris

  • Sensibilitat extrema...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 31-08-2021 | Valoració: 10

    Un relat molt bé i molt fi. Mereix la pena llegir-te, doncs ho expresses tan bé, que va notant-se la sensibilitat que hi ha en tu, des del principi fins al final.
    Aquest relat ja té els seus anys... però m'ha agradat llegir-te'l.
    Saluts...

  • M'agrada la temàtica[Ofensiu]
    josep.wrtr | 06-11-2016 | Valoració: 7

    Bon dia
    M'agrada el tema del relat, i quasi puc adivinar el que vols expressar. Però hi ha un moment en que es trenca, i sembla que hi ha coses que caldria que hi fossin per entendre bé la situació, i no hi surten. Poder un parell de paràgrafs més entre l'escena de la noia i quan apareix el noi, calen per que el lector entengui realment del que es tracta.
    No és pas una crítica, només un comentari, eh ?
    Ja em diràs que en penses ...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sol_ixent

Sol_ixent

138 Relats

443 Comentaris

121908 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
"En tots els meus personatges hi ha característiques meves, però cap dels meus personatges no és jo."

(Mercè Rodoreda)