Josep Pla, nacionalista?

Un relat de: copernic

L'altre dia, en un míting del PNV, amb motiu de les eleccions a Euskadi, un dels convidats, Josep Antoni Duran Lleida va citar a Josep Pla: "No hi ha res que se sembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d'esquerres". Ignoro si els assistents havien sentit mencionar alguna vegada el nom de l'escriptor de Palafrugell. Algun dels militants o simpatitzants del partit basc devia pensar que era un autor català abertzale. L'escena és d'allò més surrealista: Duran Lleida citant Pla en un míting a Euskadi, provocant una confusió total, especialment a Catalunya. Pla, nacionalista? Coneixent una mica la vida de l'escriptor , plena de clarobscurs, entre la realitat i la llegenda, fugint sempre de les etiquetes a menys que fossin literàries, no deixa d'ésser sorprenent que algú, escoltant les paraules del líder d'Unió, pogués arribar a intuir que Josep Pla era un nacionalista de pedra picada.

Tot i així, en la seva biografia podem trobar altres aspectes que podrien abonar aquesta tesi. Va ésser diputat de la Mancomunitat de Catalunya per un partit nacionalista moderat, la Lliga Regionalista. Va tenir problemes amb els militars per un article crític. Conspirà, juntament amb Francesc Macià contra la dictadura de Primo de Rivera. Va dir una vegada que Catalunya era un país a on dius "Bon dia" i et contesten "Bon dia" (cosa que, amb la situació real d'avui, exclouria bona part dels Països Catalans) i en algun dels seus textos fa referència a les hostilitats històriques entre Catalunya per un costat i Espanya i França per un altre. Però Pla era un personatge contradictori, perquè el que ha passat a la història ha estat el seu exili quan va esclatar la guerra, la col·laboració amb els serveis d'informació dels feixistes (Hi ha una divertida anècdota que assegura que Joan Fuster va afirmar que si Pla hagués espiat per a Franco, aquest hauria perdut la guerra) i la seva entrada a l'Espanya "alliberada" per Irun i el premi posterior de l'efímera sotsdirecció de "La Vanguardia" sota les ordres de Manuel Aznar.

Pot ésser per això no li fou concedit mai el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Però per sobre de tots els llums i les ombres de la seva biografia, cal llegir a Pla sense prejudicis i obviant la seva vida i la seva ideologia. És el magnífic cronista d'una època, d'uns costums i d'una manera de viure de la que ja només queden poques mostres i que, en alguns llocs, han passat a formar part de la tradició, que, un dia a l'any atreu a milers de visitants a la recerca d'un estrambòtic salt en el temps. I també l'autor d'una immensa obra, d'una enorme qualitat, pel retrat profund, precís dels personatges que va conèixer i per la seva delicada, subtil descripció del paisatge que va veure, viure, sentir, escrivint les pàgines més amarades de lirisme de la història de la literatura catalana.

Comentaris

  • Pla era un home arrelat[Ofensiu]
    angie | 23-03-2009

    i per això potser les seves paraules van d'allò millor en alguns discursos nacionalistes. El millor de l'escriptor és la seva narrativa descriptiva dels llocs i les persones. El seu caracter l'empenyia a fer-ho de manera força subjectiva. No va ser gaire ben tractat pels seus contemporanis. Potser de mort, ha rebut més flors que en tota la seva vida. Era una mena d'educador sense títol.
    Feia dies que no et llegia, i n'he gaudit com sempre.

    angie

  • Molt Pla[Ofensiu]
    Epicuri | 10-03-2009

    Per encasillar-lo políticament. Personalment em fascina la seva manera d'escriure. Simplement quedo enganxat a les seves lletres que em porten com una mmuntanya russa, d'un cantó a l'altre (fins i tot el contrari)
    Crec que es un dels millors, escriptors catalans que hi han hagut.
    En contundència em fa pensar en Unamuno tot i que aquest darrer va demostrar ser tan bon escriptor com nacionalista. Castellà fins el escàndol, però molt honrat i coherent.

    Crec que tot és política, per això es tan limitador "encasillar" com a escriptor, trobo que se l'ha tractat injustament. Un testimoni més d'una història agitada i plena d'enemics externs i interns massa poderossos. Per això es tan difícil parlar de "justícia" en aquest nostre país, tant endinsat a la selva dels caníbals. Em conformo amb la idea oriental de el que no es pot arreglar fàcilment, almenys, intentar no espatllar-ho.

    Si un mítin al nostre país es molt surrealista, al País Bsac es gairabé esperpentic.

    Crec que la paraula nacionalista está més espatllad encara que la de religió...

    I per acabar el rotllo que estic engegant.

    Per mols, molts relats. Copernic!!!

  • home del seu temps[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 09-03-2009

    diria jo, el Sr. PLa.
    Però ara, passats uns anys, ens queda el seu impagable llegat literari, que crec en alguns casos, ens deixa els didàctics comentaris de la mena de gent que vivia els dies que ell va viure, i també d'on venien els seus costums, com eren els seus paisatges, ens ha deixat un llegat humà.
    Als lectors no ens toca jutjar la seva forma de ser, tot el contrari, hem de gaudir de les seves paraules deixades o regalades.

    Un bon article.

    I felicitats pels dos-cents relats penjats.

    Ferran

  • Enric, aquest és el teu text 200[Ofensiu]
    Calderer | 09-03-2009


    ...segons he pogut veure a la llista...Felicitats!! Quina feinada!!!

    L'article molt bo i molt interessant. Jo també he fruit de l'escriptor i he procurat no jutjar massa la persona, que aquelles èpoques van ser molt difícils i no sempre van poder escoliir. Ara, es pot ser "nacionalista" de moltes maneres...Pla va bastir una obra en català que roman quan les seves opinions i actituds polítiques ja no hi són.


    Salutacions

    Lluís

  • pereneri | 08-03-2009 | Valoració: 10

    no he entès els que citen Pla com a argument d'autoritat. Pla és un escriptor del qual se n'ha de gaudir la prosa, les descripcions, el llenguatge, la vivència del moment.

    De Pla, si vas a cercar-hi ideologia, hi trobaràs de tot, a favor i en contra de qualsevol cosa, perquè ell no pretenia ser coherent. Ell era sobretot artista (d'alguna manera, com Dalí), un home que "pintava" la realitat del seu voltant i de la vida interior (imaginació) que duia a dins, que era molt fonda.

    Això no vol dir que no se'l pugui jutjar pels seus posicionaments polítics vitals (equivocats, des del meu punt de vista, durant els 25 o 30 primers anys del franquisme), però utilitzar aquests posicionaments com a arguments ideològics (ho fa, per exemple, Valentí Puig i altra gent que "viu" ideològicament a Madrid) és, per mi, no haver entès res del personatge. Com utilitzar els anteriors o els posteriors posicionaments (els d'abans de la guerra i els de a partir de 1960-65, aproximadament) és també forçar-lo, perquè ell vivia al dia, i l'endemà podia dir exactament el contrari del que havia dit la vigília (hi ha molts exemples d'aquestes contradiccions).

    (És un cas molt diferent del del senyor Carlos Sentís, que aquests dies s'ha posat de moda. El Sr. Sentís sempre ha intentat fer ideologia i sempre ha procurat estar al costat dels que manaven en cada moment, per tàctica. Res a veure amb Pla, crec.)

    Felicitats per l'article. (I disculpes per haver aprofitat el "teu" espai per abocar tot això que tenia ganes des de fa temps de dir en algun lloc.)

l´Autor

Foto de perfil de copernic

copernic

338 Relats

1182 Comentaris

389166 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Per qüestions de feina he hagut d'interompre la meva producció periodística i literària. Després del tsunami i amb l'aigua al seu lloc torno a començar: Déiem ahir...