Joc brut

Vam quedar a mig camí, cap dels dos volia renunciar a la seva privacitat.
Rupit era un lloc preciós.
Vaig baixar del cotxe, glaçava. Em va saber greu corrompre el silenci amb el so de la maleta sortejant l’empedrat dels carrers. El pont suspès duia a l’entrada de l’hotel, remor del riu acompanyant la solitud.
M’esperava assegut al bar, l’actitud calmada, mirant per la finestra els primers flocs de neu que començaven a dansar pausadament.
-M’esperes a mi?
-Crec que si.
Vam restar en silenci mirant-nos als ulls una bona estona, la llar de foc espetegava. Em delia per besar-lo, sabia que havia d’esperar el moment adequat, se sentia incòmode si ho feia en un lloc públic. De sobte, una paraula:
-Preciosa.
Molt lentament vaig aixecar-me de la cadira i posant-me al seu costat, a cau d’orella, una paraula:
-Petons.
Començava el joc.
Pujant les escales m’hi vaig entretenir, li anava mostrant a cada pas on acabaven les mitges, just a la lligacama. M’havia tret les calces una estona abans amb una escapada fugaç al bany, m’encantava jugar, m’encantava seduir.
Em va encastar d’esquena a la porta de l’habitació ficant-me la mà per sota la faldilla. Sorneguer, dues paraules:
-Joc brut.
Cruixia la fusta (el terra també gemega de desig, vaig pensar) mentre m’estirava just als peus del llit amb la faldilla a la cintura i ell em llepava fervent el sexe. Em sentia atractiva, li obria les cames per oferir-me sense recança notant com li anava tibant la costura dels pantalons. Em mirava als ulls i somreia, em vaig incorporar per besar-lo i alliberar-li la pressió de l’entrecuix. Petons, petons tan esperats...em sentia morir de plaer.
Cada botó de la camisa una carícia, l’esquena esborronada, mossegades als mugrons. Cuixes gruixudes, m’hi ficava entremig buscant el membre erecte, llengua juganera, gemecs.
M’acariciava els cabells, i dues paraules:
-Ets foc.
M’abraçava, damunt meu, penetrant-me lentament, ho sentia com una dolça besada. No deixava de mirar-me, em llepava els pits, les mans enllaçades, petons ofegats, em feia l’amor.
Ens fèiem l’amor, d’aquella manera, amb el cor.
Vaig mullar-lo també poc a poc, a cada envestida una onada de passió entre les cames; així, amb l’esquena arquejada i els cossos fets un cabdell, es va deixar anar damunt meu.
Entremaliada, amb la punteta dels dits replegava la seva llet i la llepava luxuriosa.
Vaig voler tenir la última paraula:
-Aquest joc tot just comença.